La terrible afectació del Camp Joffre de Ribesaltes, escollit durant la segona guerra mundial per a la retenció d’homes, dones i mainatges espanyols, jueus i gitanos, torna a l’actualitat. Aquesta zona altament exposada a la tramuntana forma part d’una trentena de zones franceses utilitzades entre el 1940 i el 1946 per les autoritats l’Estat, en un primer temps sota el règim de Vichy. Arran d’una imposició general del règim nazi, el Camp de Rivesaltes es va incorporar a una xarxa d’internament de 6500 gitanos, entre els quals molts van morir allà mateix mentre que altres eren exterminats a Auschwitz. Seguint l’exemple dels «camps de concentració» dels republicans espanyols, segons la terminologia de l’època, a la Catalunya del nord, a partir de febrer de 1939, l’existència d’aqueix altre allotjament massiu, marginat per la Història, podria sortir de l’oblit voluntari, a través de l’acció de diverses associacions gitanes i dos historiadors francesos, Jacques Sigot, i Henriette Asséo, membre de l’Escola d’Alts Estudis en ciències socials. Paral·lelament, per primer cop, una pel·lícula sortida al mes de febrer, «Llibertat», del realitzador francès Tony Gatlif, d’origen gitano per part de sa mare, aclareix el gran públic sobre el destí reservat als zíngars durant l’Ocupació a França.
