Discretament, una estela en memòria dels 463 soldats alemanys morts al camp de Ribesaltes entre 1945 i 1946 va ser inaugurada a la mateixa zona, el 25 de maig passat. Hi eren presents l’ambaixador d’Alemanya a França, Nikolaus Meyer-Landrut, Beate i Serge Klarsfeld, militants de la lluita antinazi, al costat d’Hermeline Malherbe, presidenta del Consell departamental de Catalunya del Nord, i Guy Esclopé, conseller regional de la regió «Occitània», electe de Catalunya del Nord. La prefectura de territori no va pas ser i la premsa estatal va callar aquest precedent.
Els nazis són víctimes com les altres?
L’estela, única al territori francès, és veïna dels monuments d’homenatge als republicans espanyols, jueus, zíngars i harkis internats al camp. És una iniciativa de Serge Klarsfeld, president de l’Associació dels fills i filles de deportats jueus de França. Però qüestiona l’universitari Nicolas Lebourg, freqüentment present en els mitjans de comunicació parisencs a propòsit de l’extrema dreta francesa i europea. «La posada a nivell – entre la varietat de les categories de presoners – ndlr – sembla increïble, i la discreció de la inauguració del nou monument subratlla que e tema és delicat », subratllava l’interessat a la revista Slate.fr, el 22 de juliol. Aqueix autor d’esquerra expressava la molèstia estatal quant a eventuals homenatges de caràcter general envers les tropes nazis : «Si un va a Ribesaltes recollir-se davant de l’estela dels jueus, dels espanyols, dels zíngars, el cap s’inclinarà ara també per a soldats nazis».
