La Clau
L’Estat francès es fa embolics sobre la llengua catalana

L’agost de 2012, la cantant i dona de combat Teresa Rebull, personalitat major de la lluita contra la dictadura de Franco, va adreçar una sol·licitació de “lliure ensenyament” del català al President de la República. L’artista afiliada al Partit Socialista, veïna de Banyuls de la marenda, recuperava estrictament les paraules de François Hollande, que es declarava partidari, l’abril de 2012, de procedir a la ratificació per França de la Carta europea de les llengües regionals i minoritàries, “sense amenaça per a la llengua francesa”. Aquesta petició ha rebut la resposta al començament d’aquest mes de juliol de 2013, amb firma del cap de gabinet del President, Pierre Besnard, segons el qual Hollande “dedica una particular atenció al futur i a la defensa de les llengües regionals”. La missiva garanteix que el cap de l’Estat, conforme al seu “compromís per ratificar la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries”, procedirà a la “revisió constitucional” adient per tal de “fer votar aquesta resolució”.

L’autor de la carta ha deixat el el càrrec i la Carta ha estat ajornada

A tall de detall important, Pierre Besnard, la carta del qual insisteix en lloar el “dinamisme lingüístic de les regions”, va ser acomiadat de l’Elisi, en la setmana del 17 de juny, abans de convertir-se en el prefecte dels Alts-Alps, el 8 de juliol. Sense relació de causa a efecte, el correu signat per aquest antic cap de gabinet de Jean-Pierre Bel, president del Senat, formava part de manera versemblant, d’un lot de carpetes per tractar abans de la seva sortida. D’altra banda, la ratificació de la Carta europea va ser impossibilitada el 14 de març per una avís contrari del Consell d’Estat. El calendari de la República no ha estat portat al coneixement de l’actual prefecte en la seva integritat, mentre que el 56è compromís de la campanya del President François Hollande queda sense efecte. A l’arrel d’aquesta tendència, el març de 1981, el candidat François Mitterrand promovia des de la ciutat de Lorient, a la Bretanya, un “estatut de les llengües i culture de França que les reconegui una existència real”.

Comparteix

Icona de pantalla completa