En el context de les manifestacions que s’han multiplicat des del 10 d’agost a Bielorússia arran de la reelecció del president Alexandre Lukashenko, destaca com a símbol la cançó l’Estaca, composta pel cantant Lluís Llach el 1968. Aquesta vibrant melodia, amb un text que reclama la unió de les lluites cap a la victòria, s’ha sentit durant la mobilització que ha aplegat desenes de milers de persones aquest diumenge 23 d’agost.
Per desafiar la presència del líder al poder durant 26 anys, els participants han cantat la cançó, eina d’oposició al franquisme, després himne del sindicat polonès Solidarność, fins tema de la playlist dels seguidors de l’USAP. A Bielorússia, aquest símbol fort ha reaparegut durant la campanya electoral, a tall de suport a Svetlana Tsikhanovskaya, candidata que ha generat la revolta contra el president autocràtic. El 2011, l’Estaca també va ser usada durant l’anomenada “revolució de gessamí” tunisiana, en una versió àrab anomenada “Dima Dima”.
