La instal·lació de xarxes de videovigilància als municipis continua a Catalunya del Nord, a través del nom polític de “videoprotecció”. Enguany, Ribesaltes tindrà un conjunt de 76 d’aquests aparells, repartits per quasi tots els llocs de pas de la ciutat. Aquesta flota de càmeres s’obtindrà després d’afegir 22 unitats a les 52 ja existents. Gràcies a aquest dispositiu, el batlle , André Bascou (Les Républicains), afirma la seva voluntat d’identificar els autors d’incivisme, robatori i desgalls. També a la plana del Rosselló, el municipi de Pià ha d’ampliar el seu sistema a 60 d’aqueixos ulls electrònics. A l’interior, a la comarca de la Fenolleda, la població de Maurí està a punt d’incorporar-se a la tendència.
En els casos més modestos, no hi ha vigilància a càrrec de la policia municipal: les càmeres filmen els llocs estratègics, totes les imatges s’enregistren i es transmeten per wifi en un servidor informàtic dedicat. Els agents de les policies municipals poden visualitzar aquestes imatges si cal, per tal de constatar les infraccions. Per a l’ajuntament, la instal·lació es facilita amb el “Fons Interministerial per a la Prevenció de la Delinqüència i la Radicalització” (FIDPR), creat durant l’últim mandat de Jacques Chirac. Aquest organisme respon favorablement a la majoria de peticions expressades pels ajuntaments.
Fins i tot els alcaldes d’esquerres ho volen
Prada Sant Cebrià, Elna, Els Banys d’Arles, Portvendres, El Voló, Ceret, Illa, Tuïr, però també Argelers de la marenda i Salses, més recentment, es troben entre els municipis afectats. Des de l’autorització francesa de la videovigilància, l’any 1995, aquest procés associat originàriament als alcaldes més dretans, propugnant tota seguretat, s’ha ampliat a tot l’espectre polític, senyal d’un problema objectiu. Però la utilitat de la tecnologia escollida es va qüestionar ja l’any 1995 a Anglaterra, quan un estudi va demostrar que a Birmingham el nombre de robatoris i robatoris de bosses es va triplicar als barris no coberts per càmeres, després de la implantació de la videovigilància en lloc de la vigilància. A Catalunya del Nord, sense un estudi de suport, aquest fenomen sembla aplicar-se també al tràfic de drogues, simplement desplaçat segons instal·lacions de càmeres.
Perpinyà encara està lluny dels EUA
Perpinyà i les seves 340 càmeres que funcionen les 24 hores del dia tots els dies de la setmana és la comuna de rècords d’aquesta zona a Catalunya del Nord, segons una estratègia iniciada pels batlles Jean-Paul Alduy (Unió de Demòcrates i Independents) i Jean-Marc Pujol (LR), confirmat per Louis Aliot (Reagrupament nacional). La capital del Rosselló ha escollit un mode d’operació més actiu, perquè la vigilància s’hi fa en temps real, des de la comissaria municipal central, situada al barri de Sant Siscle, amb possibilitat d’intervencions sobre el terreny. Perpinyà ocupa el sisè lloc de les 10 millors ciutats de França amb més videovigilància, segons el nombre de càmeres en relació amb el nombre d’habitants. Niça, Nimes i Mulhouse són els tres primers.
Si França té 2,46 càmeres per cada 100 habitants, davant les 5,2 d’Alemanya, el rècord mundial s’observa als Estats Units, amb 15,28 càmeres, segons càlculs de l’empresa Precise Security. La Xina és el segon país afectat per aquesta vigilància, amb 14,36 dispositius per cada 100 habitants, és a dir, 200 milions de càmeres.
