Idioma

El creixement demogràfic de Catalunya del Nord continua, però el seu ritme és menys fort que en el passat, sobretot a finals del segle passat. Aquesta alça, estimada en un 0,9% anual entre el 2008 i el 2013, va baixar fins al 0,6% anual entre el 2013 i el 2019, segons les últimes estadístiques de l’INSEE. “El saldo natural esdevé deficitari i el superàvit migratori disminueix”, especifica l’institut nacional, que assenyala que aquesta desacceleració és concretament present a les tres principals zones urbanitzades del territori, que són les de Perpinyà, Sant Cebrià i Sant Llorenç de la Salanca.

Perpinyà perd pes en favor dels seus afores

Perpinyà intra muro viu un fenomen de flux i reflux indicat per la presència de 116.676 habitants l’any 2008, després 120.489 el 2012, 121.934 el 2015 i 119.344 habitants el 2019 (any en què es registren les dades oficials vàlides per a 2022). Aquesta inconstància, difícil de llegir des del punt de vista de l’atractiu econòmic, s’assembla més a una repartició d’habitants als municipis que envolten la capital del Rosselló que a una desafecció general al territori, tant per part d’autòctons com d’aportacions exteriors. La zona de Perpinyà (que, de fet, exclou la vila principal) va veure així augmentar el seu nombre d’habitants un 0,7% del 2013 al 2019. Aquest augment també s’observa a l’interior, on l’Insee destaca, entre les “zones d’atracció”, la del Conflent, al voltant de Prada, subjecta a una dinàmica demogràfica del 0,7% anual del 2013 al 2019. La zona de Ceret, al Vallespir, presenta un 0,2%, enfront del 0,1 de la de Banyuls de la marenda. Per a aquesta vila costanera, l’institut considera que “l’atractiu renovat entre els dos períodes –en la seqüència 2008-2019– frena el descens demogràfic”.

Comença el cens Comptem a Perpinyà

L’ajuntament de Perpinyà va comunicar el 14 de gener que el cens de població es farà del 20 de gener al 26 de febrer de 2022. Aquest plantejament “permet conèixer el nombre de persones que viuen a França” i “determina la població oficial de cada municipi”, destaca al consistori. Entre altres beneficis, l’Ajuntament especifica que el “coneixement detallat de la població” pel que fa a edats, professions, condicions d’habitatge, etc. “permet ajustar l’acció pública a les necessitats de la població”.

Més notícies

Comparteix