L’assistència sexual a les persones amb discapacitats s’instal·la a la Catalunya del Sud, al marge de les polítiques governamentals. Aquesta evolució apareguda als Països Baixos el 1980, emmarcada per la llei a Suïssa és tímidament present a Alemanya i a Dinamarca, refutada a França i balbucejant a Espanya. Una experimentació impulsada des de fa diversos mesos per l’associació Tandem Team Barcelona, a través d’un protocol estricte batejat “Tandem Intimity”, garanteix una sexualitat als públics minusvàlids. Aquesta inciativa, que associa persones amb la voluntat de rebre o donar una assistència sexual, inspirada dels models holandesos i belga, implica versions heterosexual i homosexual. Fins avui s’han dut a terme 15 experimentacions, amb la participació de persones voluntàries, homes i dones, professionals del sector sanitari i social.
Un estatut d’assistent sexual
Aquesta iniciativa pionera és observada a la ciutat de Badalona per l’Institut Guttmann, on aquests “serveis íntims”, segons diuen les associacions, són aprovats en el seu principi. Aquest centre hospitalari privat, especialitzat en el tractament de pacients paraplègics o tetraplègics i en la reconstrucció psicosocial integral, no proposa aquestes cures, però els proveeix un suport científic major, mentre que una altra associació, SexAsistent Catalunya, està estudiant un estatut d’ajudant sexual i formacions específiques. El Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya i el ministeri de la Salut espanyol, tots dos competents sobre aquest tema, no hi entren mentre que Tandem Team es garanteix protecció jurídica per tal d’anticipar qualsevol assimilació a la prostitució.
