La democràcia directa s’il·lustra a Girona a través de la consulta de la ciutadania en relació a temàtiques precises, segons un principi vingut del Brasil. Concretament, el 16 d’octubre, els veïns de la zona de Pedret, al nord de la ciutat, tenen l’ocasió de participar a una “assemblea de barri” convocada per l’ajuntament. En el marc dels “pressupostos participats”, el Centre Cívic d’aquest barri històric acull una reunió d’aprovació de projectes sorgits directament de la població. Al mes de juliol, una primera reunió va permetre als veïns expressar el desig de poder aprofitar un recorregut esportiu obert a diverses disciplines. Aquesta infraestructura, que es podrà dissenyar en un espai no parcel·lat situat en el mateix barri, podrà veure el dia segons aquesta voluntat popular, comunicada a l’Ajuntament.
Un principi aparegut al Brasil el 1989
Superant la descentralització a l’escala municipal, el principi dels pressupostos “participats”, o “participatius”, descansa en una una absència de centralització, però continua sent emmarcat, a Girona, per la tinent d’alcalde encarregada d’Hisenda i del Règim Interior, Maria Àngels Planas, pel regidor delegat als Serveis Socials, Eduard Berloso, i la regidora del barri afectat, Roser Urra. Aquest procediment inspirat per l’extrema esquerra sud-americana, aparegut el 1989 a Porto Alegre, al Brasil, posteriorment a l’Argentina i finalment a Catalunya, incrementa la connexió entre la ciutadania i el seu entorn immediat. L’alcalde de Girona des de 2010, Carles Puigdemont, membre de la coalició centrista Convergència Democràtica de Catalunya (CiU), ha encarregat 10 regidors de cuidar el seu propi barri, per tal d’establir un lligam coherent entre les necessitats i la decisió política.
- CA
- FR
