Idioma
La Clau
Laicards contra identitaris: creus catòliques serrades a Catalunya del Nord
Idioma

Últimament, les creus catòliques situades al cims del Pïc du Carlit i del Cambra d’Ase, a Catalunya del Nord, han estat serrades i llançades, però la creu de la pica del Canigó continua intacta. El o els autors d’aqueixos actes de vandalisme continuen sent desconeguts, però les reaccions es multipliquen. El senador François Calvet, membre dels Republicans, ha condemnat aquestes degradacions, en un comunicat del 27 de juliol. El parlamentari de dreta, tot reivindicant elements que representen «per a nosaltres Catalans (…) una tradició, una cultura », es declara xocat « només hom pugui qüestionar, en nom de la laïcitat i de la llei de 1905, la instal·lació de creu sobre llocs emblemàtics de les nostres Pyrénées». El 26 de juliol, el bisbe de la diòcesi de Perpinyà-Elna, Monsenyor Turini, ha defensat també el valor cultural i no només religió: «Hi ha creients però també no creients que s’associen a la col·locació d’aqueixes creus». Ha ressaltat «Conec alts defensors de la laïcitat que no vacil·len, per la festa de Sant Joan, a portar llurs feixos de llenya a la Creu del Canigó plantada el 1943. Són en contradicció amb els seus principis ? Pensi que ni tan sols es plantegen la pregunta, perquè és una tradició que forma part de la seva cultura».

Creus instal·lades el 2015

Mentre la creu del Canigó es va fixar en temps de règim de Vichy, quan la pica va rebre el nom oficial de « Pic Pétain », les noves creus de les nostres cimeres han estat finançades i fixades el 2015 pels militars del Centre estatal d’entrenament comando (CNEC), amb l’aprovació del Consell departamental de Catalunya del Nord, del Parc natural del Pirineu Català i dels municipis afectats, com són Angostrina-Vilanova de les Escaldes per a la creu del Carlit, i Sant Pere dels Forcats per a la del Cambra d’Ase. Es tractava d’un revers per als valors del laicisme francès, que generen interpretacions cada cop que remeten a una tradició comuna, com la presència de pessebres nadalencs en els espais públics. El mateix any 2015, amb un visible desig de remembrança de la crucifixió de Crist, una empresa de Prada va posar al mercat una joia anomenada «Creu del Canigó». Contra aquesta instal·lació, el fotografia Georges Bartoli, amb compromís a l’esquerra, va sol·licitar en va el prefecte de Catalunya del Nord, Philippe Vignes. Entre l’evidència identitària del territori, l’afirmació catòlica contemporània i el fonamentalisme laic, el debat que s’obre acumula les paradoxes i els esforços. En efecte, uns mitjans van ser desplegats el 2015 per instal·lar les creus, fent servir un helicòpter i fabricant del formigó sobre el terreny. A l’idèntic, altres esforços han estat desplegats per suprimir aqueixos senyals.

Comparteix

Icona de pantalla completa