La “Via Catalana”d’aquest dimecres 11 setembre, que pretenia crear consciència pública internacional sobre el desig d’independència català, ha assolit l’objectiu. Aqueix esdeveniment històric s’inspirava en la “Via Bàltica” del 23 agost de 1989, que es va estendre en més de 550 km entre Tallinn, a Estònia, i Vilnius, a Lituània. Desenvolupat en més de 400 quilòmetres, des de la zona del Voló, al Rosselló, fins entrar al País Valencià, ha mobilitzat 1,6 milió de sobiranistes, després de manifestacions semblants que s’han dut a terme en més d’un centenar de ciutats en el món. L’Assemblea Nacional Catalana ( ANC ), organització apolítica fundada el 2011 per a la creació d’un Estat català membre de la Unió Europea, ha aconseguit una aposta agosarada, amb el suport de 30.000 voluntaris, dels quals 5.000 s’han fet càrrec de la logística i de la seguretat de la cadena humana, en coordinació amb els Mossos d’esquadra i els serveis d’emergència .
Un impacte global extraordinari, per pressionar Madrid
Aquesta “Catalan Way” s’ha beneficiat de l’extraordinària cobertura de mitjans de comunicació internacionals com CNN, Fox News i Al Jazeera, el New York Times, el Financial Times, el Wall Street Journal, així com The Guardian, Euronews, Der Spiegel i France 24, o Ràdio Canada, Le Monde, Libération i Mediapart, entre diversos centenars. L’impacte és valuós per al govern català, liderat per Artur Mas , president del partit polític Convergència Democràtica (CDC). Concretament, es tractava d’alertar al món, incloent-hi les institucions europees, sobre les dificultats amb les quals es troba el procés català enfront del govern espanyol, que rebutja la idea d’un referèndum sobre la qüestió plantejada per Barcelona. Alertar l’àmbit internacional per influir a nivell nacional espanyola forma l’estratègia, en vista a una consulta el 2014, o unes eleccions plebiscitàries. Prèviament a la immensa mobilització del dia, Mas descatava sense embuts “Podem obrir els ulls al món”, abans d’argumentar sobre els mètodes escollits, que no són “ni els ganivets , baionetes ni els fusells, sinó que són la democràcia , el civisme, l’esperit pacífic i la democràcia . ”
52% per a l’independentisme català
A falta de procediment estandarditzat reservat per a l’obtenció de la sobirania, el cas català presentat a Espanya i la Unió Europea és absolutament únic. Compta amb dades addicionals, atès que un 52% dels habitants del sud de Catalunya donen suport a la independència, segons un sondeig publicat el mateix 11 de setembre per l’emissora espanyola Cadena SER. En el cas d’una consulta sobre aquest tema, el “no” atrauria només el 24% i sols el 7,7 % no votaria, mentre que el 15,9 % dels enquestats encara no s’ha decidit. La Via Catalana ha estat motiu per galvanitzar una massa social cada cop més decidida a veure la Comunitat Autònoma de Catalunya del Regne d’Espanya convertir-se en una entitat estatal republicana. Ha rebut les crítiques del govern espanyol a través de la seva vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, que ha advertit Mas d’un risc de veure la societat catalana “dividir-se” o “separar-se”, abans de recomanar evitar “generar conflictes”.
