El canvi d’estil aparegut a la Universitat de Perpinyà des de la presa de possessió de càrrec, el març de 2012, del seu president Fabrice Lorente, s’ha manifestat el 6 de novembre en un lliurament de diplomes de doctors, seguint la tradició. Un cerimonial nou, somne i alhora festiu, destinat a donar relleu a la “promoció Combes”, s’ha desenrotllat amb la presència de 300 convidats a l’església dels dominicans de Perpinyà. Aquesta sorprenent sessió tenia com a objectiu a afirmar el just valor del doctorat, grau suprem entre els diplomes universitari, que correspon a vuit anys d’estudis, del qual tres de tesina. L’assemblea estava composta de les famílies dels llaurejats, dels directors de tesi, d’unitats de formació i de recerca, al costat del soci financers de la Fundació Universitat de Perpinyà Via Domitia (UPVD), el consell de gestió de la qual va votar per unanimitat, fa poques setmanes, el finançament d’aquest acte de promoció de l’excel·lència en la investigació.
Togues i còfies acadèmiques
Aquest divendres 9 novembre, la direcció de la UPVD assenyala en un informe una cerimònia organitzada voluntàriament de manera envolada i sacralitzada, segons una tradició que no té “origen anglosaxó, sinó que és ben francesa”, ja que la van instituir els estudiants de la Universitat de París “al començament del Renaixement”, mentre que les togues i còfies acadèmiques, utilitzades en les primeres universitats europees, es remunten als segles XII i XIII”. Aquesta retorn d’una tradició considerada envellida arran dels “esdeveniments de maig de 1968” subratlla una ruptura en el campus nord-catalàn, d’ara endavant obert a l’existència de l’economia i a la defensa del concepte d’esforç. La UPDV, que reinvindica amb aquesta fórmula la promoció d’una “imatge de marca” i d’un “prestigi”, recorda “haver fet figura de capdavantera”, sent creada el 1350 i aprofitant un primer campus present entre 1379 i 1710 al barri de Sant Mateu de Perpinyà, on acollia estudiants “originaris de Catalunya i del Llenguadoc però també altres vinguts del sud d’Europa per seguir-hi un ensenyament tant ric com exigent”. L’associació de la figura del professor emèrit Claude Combes, biòleg i parasitòleg nascut a Perpinyà el 1935, membre de l’Acadèmia de Ciències, contribueix a una òptica de valoració dels avantatges del territori, inscrita en l’autonomització del centre.
