Idioma
La Clau
La Universitat de Perpinyà guanya prestigi amb la «dent de Talteüll»
Idioma

El fabulós descobriment d’una dent de 550.000 anys, el 27 de juliol a la Cauna de l’Aragó de Talteüll, és un avenç científic de primer ordre per a la Universitat de Perpinyà Via Domitia (UPVD. En concret, el campus del Rosselló va incorporar el Centre europeu de recerques prehistòriques de Talteüll el maig de 2014. Aqueix avantatge arqueològic major guanya interès internacional, ja que la dent és un dels més vells fòssils humans descoberts a Europa. La cova, revelada el 1964, recupera potència científica vinculada al crani de l’Home de Talteüll, descobert el 1971. Des d’aleshores, però, el més vell europeu ha estat “rejovenit” per altres, anteriors, desencauats en altres llocs. La dent de miracle, una incisiva 100.000 anys més antiga que el crani, pertanyia a un individu de 30 als 35 anys. És el 149è element humà i el més preciós descobert a Talteüll. Christian Perronoud, geoarqueòleg a Talteüll, revela la seva esperança a Marie-Thérèse Torrès: «gràcies a exploracions que hem dut a terme a la zona, podem certificar ocupacions humanes fins a 750.000 anys». Des de l’origen s’ha cavat fins a 11 metres de profunditat en la famosa cauna, però 7 metres queden encara per passar al sedàs.

Un avenç en l’exploració genètica

Més enllà del rècord europeu, la dent posada al dia és un indicador suplementari de les condicions de vida, dels pòl·lens i de la sedimentació coneguts pels nostres avantpassats. Gaël Becam, doctorant de la UPVD guiat per la directora del centre de Talteül, Sophie Grégoire, es dedica a estudiar l’evolució de la dentició entre l’Home modern i el Neandertalià, detalla el mètode, amb el qual la tecnologia de rajos X més avançada permet construir un «model 3D dels fòssils i de l’anatomia amagada». L’objectiu és «comparar realment les dents» i de dominar millor l’evolució i les «característiques genètiques dels individus».

Comparteix