Viure aquí, però treballar allà, és una constant de la vida francesa des de l’aparició de l’automòbil associat a les carreteres adaptades. Aquest principi del “territori viscut” evocat pels sociòlegs indueix una existència compartida entre diversos municipis, segons un nomadisme restringit però permanent. La darrera sèrie d’estadístiques publicades aquest dijous 23 de setembre per l’INSEE (Institut Nacional d’Estadística i Estudis Econòmics) sobre el tema de la diversitat social del 1990 al 2017, particularment al Rosselló, proporciona orientacions sobre aquest tema. Mesura la proporció d’executius que viuen en diferents sectors. A la conca de Perpinyà (que inclou Cabestany i Sant-Esteve del monestir), són un 12% entre les persones treballadores, però un 17% en total, si hi afegim els que viuen a altres llocs.
A Perpinyà, una quarta part de la població “viu en un dels nou districtes prioritaris de la ciutat i els habitatges predominantment antics no són gaire cobejats per les llars més riques”, subratlla l’informe. Per tant, els districtes on els executius escassegen més “són sovint aquells on els treballadors són nombrosos entre els residents actius”. Aqueixos individus benestants són “generalment allunyats de les ciutats centrals”. Alguns fets obvis o trivialitats estan certificats pels fulls de càlcul Excel de l’INSEE, el que que significa que ja no hi ha cap dubte. L’INSEE esmenta la vila de Millars com una ciutat amb una alta concentració de treballadors, en oposició als municipis del piemont de l’Albera.
Mapa d’« autocorrelació espacial » de l’Insee: els municipis de color blau tenen una alta proporció d’executius residents. Els municipis assenyalats amb la color roja tenen alta presència de treballadors. Percebem una “zona de disparitat espacial i social”.
L’institut nacional diu que el canvi social no condueix a cap “alça de la segregació residencial”. És obvi que existeix aquest fenomen (en són testimonis les urbanitzacions perifèriques de Perpinyà, els municipis de Cànoes, Salelles o Cabestany), però no augmenta. L’informe destaca que els “canvis profunds” observats en l’economia “no van acompanyats d’un augment de les disparitats socials entre municipis”. D’aquesta manera, “la segregació residencial ha tendit a disminuir des del 1990”, la “disminució de les disparitats” és “clara per als directius de la zona de Perpinyà” i “la segregació espacial dels treballadors ha disminuït significativament”. Al final, INSEE anuncia “més diversitat social” a l’àrea de Perpinyà.
