Idioma

La vila d’Olot, a la comarca de la Garrotxa, veïna del vallespir nord-català, és gairebé l’única de la Catalunya del sud on la corrida té aficionats i defensors. Per això, aquest cap de setmana, el president de la Penya Tàurica de la Garrotxa, José Luis Amores, ha demanat públicament que es torni a obrir la plaça de toros de la vila, tancada el 2005. Aquest defensor de la tauromàquia també ha lamentat que la Iniciativa Legislativa Popular, votada divendres al Parlament de Catalunya, sobre l’oportunitat de prohibir els espectacles taurins al territori, acabi prosperant, ja que la considera com la pèrdua d’un “tros de llibertat”. La presència de la corrida, acceptada a les viles nord-catalanes de Ceret i Cotlliure, on se n’organitza cada estiu, contrasta amb l’actual moviment d’oposició sud-català, cristal·litzat al voltant de la Plaça de toros Monumental de Barcelona, l’única que continua oberta a les corrides a la Catalunya del sud. El moviment per a l’abolició dels espectacles taurins, iniciat el 1989 al municipi de Tossa de Mar, a la Costa Brava, ha generat l’adhesió de 70 poblacions “antitaurines” del territori. Olot, que té una de les places de braus, oberta el 1859, de més antigues de l’Estat espanyol, va ratificar el 2004 la seua declaració antitaurina.

Comparteix

Icona de pantalla completa