La superpoblació de la presons franceses, regularment evocada per al cas de Perpinyà per la Unió Federal Autònoma Penitenciària (UFAP), és objecte d’un càlcul molt oficial comunicat el 20 de novembre pel ministeri de la Justícia. Una informe del controlador general de les presons, Jean-Marie Delarue, que denuncia les condicions de detenció de la presó de les Baumetes de Marsella, posa en llum aquesta comunicació discreta, segons la qual la «capacitat operacional» de 538 places a Perpinyà, confrontada a una ocupació real de 678 persones, atorga a l’establiment del barri de Malloles una densitat de l’1,26. Aquesta taxa és lleugerament inferior als 130% de superpoblació, corresponent a un indici de l’1,3, que calculàvem l’agost de 2012. En comparació, altres centres francesos presenten realitats més inquietants, però generalment associades a un nombre de presoners inferior. La presó de Nimes disposa així d’una alta densitat de 2,07, per a una capacitat de 192 presoners i un nombre real de 398, mentre que el centre penitenciari de Carcassonna té una densitat de l’1,61, amb només 106 persones, per a una capacitat de 66 llocs. A La-Roche-sur-Yon, a la regió de Vendée, destaca una taxa explosiva de 2,5, o sigui 100 presoners per a una capacitat oficial per a 40.
El pitjor no és pas a Perpinyà
La presó de Perpinyà no és identificada entre els més problemàtiques, malgrat freqüents alertes sindicals en relació amb les condicions de treball i de seguretat que s’hi poden observar. Concretament, al novembre de 2012, el centre penitenciari nord-català figurava en la tercera categoria d’establiments problemàtics, que l’inclou 59, amb una densitat compresa entre un 120 i un 150 %. La primera categoria conté 9 centres, segons el criteri d’una densitat superior o igual a un 200 %, mentre que la segona inclou 24 presons, amb densitat compresa entre un 150 i un 200 %. Aquestes últimes presons es beneficiaran necessàriament d’una atenció superior.
