Més de sis mesos després del llançament, l’1 de juny de 2009, dels Ingressos de Solidaritat Activa (RSA), el balanç de les ajudes als «treballadors pobres» és un fracàs a la Catalunya del nord, on 34.000 persones són globalment admissibles a aquest substitut dels Ingressos Mínims d’Inserció (RMI), amb un import màxim de 450 euros mensuals. En efecte, el nombre de dossier emplenats per «treballadors amb ingressos modestos o a temps parcial», que gaudeixen doncs d’un complement salarial, assoleix aquest final d’any menys del 15% de les previsions, segons una enquesta telefònica efectuada pel Consell General del territori amb 170 beneficiaris potencials. Aqueix estudi revela que un 25% de les persones interrogades es neguen a fer cap demanda d’ajuda «per principis» o per motius « ideològics ». En la realitat dels fets, les persones susceptibles de beneficiar-se del RSA serien poc informades o reticents a la idea d’haver de comunicar cada tres mesos els ingressos de llur estalvi i del de llur família, com ho preveu el sistema, que viola el secret bancari. Els públics al·ludits, que tenen un lloc de treball precari, també poden témer ser assimilats als altres beneficiaris, sense activitat, i fugen per tant un sentiment de reculada social.
