Una professora del Col·legi Albert Camus de Perpinyà ha dimitit de l’Educació Nacional francesa després de ser intimidada físicament per dos estudiants de 15 anys, i després per telèfon per les seves famílies, el 18 de setembre. Aquest cas, revelat el 25 d’octubre, ha posat de manifest el patiment d’aquesta professora espanyola de 41 anys, que assegura no haver obtingut “el més mínim suport” de la seva jerarquia, dins d’una institució que no la “defensa”.
“Els col·legials i llurs famílies tenen el poder”
En una entrevista publicada dimecres 28 d’octubre al diari d’obediència socialista “Información”, publicat a Alacant, la docent aprla sense filtre al periodista Vicente López Deltell. En la seva confessió claferta d’elements tabús a França, al·ludeix l’execució del professor Samuel Paty el 16 d’octubre a la regió de París: “la vida d’un professor universitari a França no és una vida, crec que la decapitació no canviarà el sistema educatiu”. Observa que els professors franceos no s’atreveixen a dimitir i “no s’atreveixen a parlar, informar dels fets, explicar el que està passant”. L’antiga treballadora del barri de Sant Galdric evoca un “rebuig” per part dels seus col·legues i del director de l’establiment, que “fa carrera”, abans d’afegir: “ningú no et defensa”. Trenca un tabú revelant que “la direcció del col·legi em va dir que durant els primers mesos hauria de centrar-me en fer policia a l’aula i no mirar d’ensenyar, que m’oblidi el pla d’estudis”.
Una omerta francesa?
L’exfuncionària francesa rassalta “El poder pertany als alumnes i llurs famílies, i als directors, que són agents administratius, no professors. Ningú vol ser mestre d’escola a França, ni denunciar una situació, perquè sabem que no obtenim suport”.
