Idioma

El 18 de novembre de 2010, tres setmanes després de la mort de Georges Frêche, l’Ajuntament d’Argelers de la marenda va aprovar una resolució sobre l’atorgament del nom dels difunt al futur liceu de la vila. Aquell dia, el municipi on s’ubicarà la futura instal lació, el 2014, va avalar un text que destacava “Creiem que és just i lògic per expressar la nostra gratitud i retre homenatge a Georges Frêche, que des doni el seu nom al futur liceu”. Aquesta decisió va seguir de pocs dies una opció semblant, adoptada pel Consell de la Comunitat de Municipis Albera-Costa Vermella. No obstant això, aquest dijous s’han produït un canvi de rumb, des del Llenguadoc, a través de l’anunci del nom de bateig d’un futur institut docent, dedicat a l’hosteleria, a Montpeller. Aquest, que ja té les obres ben avançades i serà acabat el 2012, portarà el nom del difunt alcalde de la ciutat, president de la mancomunitat local i de la Regió Llenguadoc-Rosselló. Amb certa legitimitat, el record de la més gran figura política del Migdia francès se celebrarà en el seu propi perímetre.

La Catalunya del Nord, amb una presència real en el Llenguadoc-Rosselló que no supera gairebé gens l’etapa administrativa, queda fora de qualsevol marca personificada connectada amb Georges Frêche. No obstant això, els tributs seran importants al proper liceu de Montpeller, ja que s’hi aixecarà una estàtua de grans dimensions, representa l’expresident de la Regió. Aquesta informació, que pot generar estupor, fins perfums apòcrifs, ha estat divulgada aquest dijous per l’actual president de la Regió Llenguadoc-Rosselló, Christian Bourquin, que espera ser rehabilitat pel Partit Socialista. Ara bé, com que el conjunt de les grans estàtues del XX ha arribat a il·lustrar gairebé exclusivament uns herois vinculats amb guerres, de vegades sota règims sospitosos, aquesta iniciativa té el mèrit d’esquivar el Rosselló, si bé pot preocupar a Montpeller. Sobretot perquè Frêche, 50 dies abans de desaparèixer, va dir: “Quan em mori, si hi ha persones que em volen fer una estàtua, només tinc un desig, el d’anar-hi a cavall”.

Comparteix