Els conceptes de qualitat de vida i de benestar, ajuntada pel turisme a la la Catalunya del Nord, no es reflecteix en les xifres. Aquesta noció abstracta, difícilment quantificable segons paràmetres rigorosos, és objecte d’un informe titulat “Aproximació a la qualitat de vida als territoris”, comunicat aquest 8 d’octubre per l’Institut estatal de l’estadística i dels estudis econòmics (Insee). Un palmarès té en compte 2.600 territoris, segons 27 indicadors, entre els quals figuren els ingressos dels habitants, la disparitat dels salaris entre els homes i les dones, els lleures, la cultura, els esports, el nivell de les titulacions i l’accessibilitat als equipaments.
Les comarques de Perpinyà, passades per aquest sedàs relativament complet, es classifiquen entre els 10 últims departaments francesos, com també l’Auda i l’Alta Còrsega. El departament de Eraut, menys afectat, consta a la part baixa del marcador, mentre que el Baix-Rin, que correspon al nord d’Alsàcia, frise l’excel·lència incorporant-se entre els 10 primers llocs de la classificació. Les dificultats econòmiques de la Catalunya del Nord, associades a una estructura demogràfica poc envejable, desclassifiquen el territori. La qualitat de vida en versió popular, vinculada a les virtuts climàtiques, correspon a un mediocre retrat social en versió rigorosa.
