La terminologia de “pobre” aplicada a la Catalunya del nord, amb 440.000 habitants aquest 2010, no és excessiva en relació amb els resultats de l’informe de 2010 sobre l’estat del “mal habitatge”, publicat per la Fundació Abbé Pierre al mes de febrer. Basada en les estadístiques de l’Institut Estatal d’Estadística i Estudis Econòmics (INSEE), aquesta compilació de dades catastròfiques arriba a generar molèsties. La Catalunya del nord té un 39% de “treballadors precaris” entre els “actius”, 31.100 beneficiaris dels “mínims socials”, com l’RSA, i una majoria de llars fiscals, o sigui el 53%, declarats “sense impostos”. L’informe, que té com a primer objectiu descriure les condicions de vida de la població, estima a 35.292 el nombre de persones que no tenen calefacció central o elèctrica i 5256 el nombre de persones sense dutxa o banyera a casa. Una infinitat de xifres negatives, que poden arribar a complicar la tasca dels responsables polítics, també inclou la llarga espera per obtenir un habitatge social a la Catalunya del nord, en la qual s’han compromès l’Ajuntament de Perpinyà i el Consell nord-català.
