El professor Joan Peytaví, catedràtic de la Universitat de Perpinyà Via Domitia, acaba de signar un llibre enorme, totalment dedicat a la història de la població nord-catalana. Aquest llibre autènticament enorme es titula “Antroponímia, poblament i immigració a la Catalunya moderna / L’exemple dels comtats de Rosselló i Cerdanya (segles XVI-XVIII.” En 895 pàgines acompanyades d’un CD, l’autor utilitza la ciència dels antropònims, que estudia els noms propis, per explicar la història del país a través de la seua gent, abans i després de la seua annexió pel Regne de França el 1659. Aquest nou treball, prèviament presentat com a tesi, contempla totes les comarques de la Catalunya del Nord, del Rosselló al Vallespir, del Conflent al Capcir i la Cerdanya. Se’n desprèn l’alta influència de la història en la demografia, que resulta descrita en el context de les evolucions experimentades a Catalunya, marcades pel setge de Barcelona, el 1714, fins a les vigílies de la introducció dels principis de la Revolució Francesa.
Per alimentar la història, Peytaví sol·licita la lingüística, i subratlla la importància d’una població de base d’origen català, a la qual se suma la immigració occitana, en el període estudiat. Per abordar aqueixes realitats remotes, l’estudi ha suposat el tractament informàtic dels registres de les 210 parròquies nord-catalanes, de Perpinyà a Formiguera. Aqueixos documents, que es troben en un estat de conservació destacable, forme un repertori de 95.000 persones, classificades en espais geogràfics, que van viure entre 1737 i 1790. Tot plegat tendeix a demostrar les capacitats d’integració social dels Comtats de Nord, on “des de sempre s’ha fabricat catalans”, en paraules de l’autor. Aquesta obra, que pesa 2,3 kg, és publicada per l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), del qual Joan Peytaví, de 43 anys, és actualment el més jove. Aquesta és la primera tesi acadèmica publicada a l’IEC per un català del nord.
