A Iniciativa del govern, els pol urbans són convidats a definir Contractes de Ciutat per al període 2015-2020. Aquests dispositius han de millorar la vida dels habitants en matèria d’economia, de renovació de l’habitatge, d’educació fins d’acompanyament social. Uns diagnòstics detallats, establerts en col·laboració amb els ajuntaments, les aglomeracions i les prefectures, donaran lloc a una firma el juny de 2015. Aquest programa, supervisat per la secretària d’Estat a la Política de la ciutat, Myriam El Khomri, serà seguit per accions concretes. En prefiguració, la Casa musical de Perpinyà, proper de la ciutadella, ha acollit 150 ciutadans, aquest dilluns 3 de novembre. L’alcalde i president de Perpinyà Mediterrània Comunitat d’Aglomeració (PMCA), Jean-Marc Pujol, així com el secretari general de la prefectura de la Catalunya del Nord, Pierre Regnault de la Motte, han descrit els reptes i els venciments administratius de la iniciativa. El fòrum ha inclòs les intervencions del vicepresident François Calvet, encarregat de la Política de la Ciutat i de l’Habitatge i del titent de batlle Olivier Amiel, responsable de la Política de la ciutat, de les Accions públiques contra l’habitatge indigne i de la Renovació urbana, especialment qualificats.
L’Estat exigeix resultats
“No abandonarem cap barri”, ha destacat el batlle, per tal de marcar l’ambició fixada. Jean-Marc Pujol ha afirmat “serem presents arreu per lluitar contra aquesta tendència a la separació i fer emergir més vincle social, donant a tots la possibilitat de parlar-se, de comprendre’s”. el futur Contracte de Ciutat perpinyanenc, del qual és massa aviat per avaluar el pressupost, haurà de superar la simple política d’urbanisme dels decennis precedents i “apuntar també a reinserir de l’activitat econòmica en els barris els més pobres i a integrar també junts educació, espais de vida i cohesió social”, ha subratllat l’alcalde. La reunió, amb “caràcter operacional”, segons el dinàmic i emprenedor Pierre Regnault de la Motte, anuncia una política amb “exigència de resultats”. L’Estat dirigeix, però exigeix, en l’àmbit del desenvolupament econòmic i de l’ocupació laboral, de la millora real del marc de vida i de l’habitatge, però també en l’èxit educatiu del jovent dels barris.
El diputat Jacques Cresta no refia del batlle
En un informe il·lustrat, el gabinet del diputat socialista de la Catalunya del Nord Jacques Cresta, representat en la sessió, recorda que la llei preveu “consells ciutadans que reagrupin els habitants dels barris prioritaris per tal de beneficiar-se del seu coneixement de les realitats territorials i el seu peritatge d’ús”. Convida l’ajuntament de Perpinyà a crear-los “més ràpidament possible”. Cresta estarà “atent als resultats d’aquesta primera consulta” i jutjarà si els objectius són “respectats”. El parlamentari, vicepresident de la regió Llenguadoc-Rosselló, hi és precisament encarregat de l’Habitatge i de la Política de la Ciutat. El juny passat, utilitzava el to de la crítica per considerar que els dispositius anteriors, com l’Agència nacional per a la renovació urbana (ANRU) i el Pla nacional de renovació urbana (PNRU) “no van assolir els objectius” ja que “una gran part d’aquests fons van ser destinats per l’Ajuntament UMP a equipaments que no estaven directament vinculats al barri concernit”.
L’Estat registra 15 perímetres a Perpinyà
Entre 1.500 a tot l’estat, Perpinyà compta amb 15 barris classificats en Zona Prioritària pel govern Valls, el juny passat, però 9 seran objecte de l’estratègia. Els sectors apuntats són els immobles Paretstortes, la Ciutat de la Nova Casa, els immobles Presseguers, la Ciutat Diaz, Vernet-Salanca, els immobles Clodion, les Residències dels Quatre Casals i de les Aigües Vives, la Ciutat de Sant Iscle, els immobles Victor Dalbiez, la Ciutat de Balears, el barri de l’Estació, el Camp de Mart, els immobles El Vivès, el Petit Viver i Muchart. En el centre antic són concernits els barris de Sant Jaume, Sant Mateu i La Real.
