Tal i com ho va fer sabet el desembre passat, l’Estat espanyol pretén posar fi a la immersió lingüística en llengua catalana, introduïda des de 1983 en tots els centres escolars sud-catalans. Aquesta decisió del “Tribunal Suprem” preveu la introducció del castellà com a “llengua vehicular” en el sistema educatiu català, i ha de tenir vigència en les properes setmanes. Però la mobilització va creixent des de la setmana passada enfront d’aquesta resolució, consecutiva de la denúncia judicial formulada per tres pares d’alumnes. La Generalitat de Catalunya, a la qual s’ordena proposar l’ensenyament general en llengua espanyola, paral·lelament al català, veu en aquesta mesura un atac profund a un model d’integració en vigor des de fa prop de 30 anys.
Des de fa diversos dies, una mobilització s’il·lustra a les xarxes socials Facebook i Twitter, on abunden diverses desenes de milers de comentaris desfavorables a la decisió madrilenya. En aquest mateix sentit, aquest dilluns, 500 persones han ocupat el centre-ciutat de Girona, en una cita ecumènica, ja que el batlle centrista i nacionalista català, Carles Puigdemont, ha estat present, al costat de Pia Bosch, la seua opositora socialista. Més generalment, a les ciutats de Tarragona a Barcelona, fins a Lleida i Girona, el conjunt dels partits polítics representats al Parlament de Catalunya manifesta el seu suport. L’única excepció escau al molt dretà Partido Popular, que defensa obertament, una recentralització d’Espanya, d’acord amb el Partit Socialista Obrer Espanyol de José Luis Rodríguez Zapatero. Pel seu costat, la vicepresidenta catalana, Joana Ortega, en desplaçament a Israel en el marc de la Conferència de Cooperació Econòmica Regional del país, ha declarat aquest mateix dilluns “la llengua format part de la columna vertebral de Catalunya com a país”.
El tema lingüístic català, que forma un entrebanc de categoria amb l’Estat espanyol, sembla comparable a la configuració del Quebec, territori englobat en una realitat anglòfona, però posseïdor d’una riquesa francòfona, que alguns desitjarien preservar en nom de la diversitat. En els fets, tanmateix, el conjunt dels nens sud-catalans manegen el castillan, adquirit a la societat i a través dels mitjans de comunicació. Més enllà, es va cavant l’abisme entre Barcelona i Madrid, fins i tot entre els: Jordi Pujol, exresistent contra el règim totalitari del general Franco, va destacar, fa 15 dies a Prada, la imminència d’un “xoc de trens“ entre Catalunya i Espanya. D’altra banda, la idea d’un handicap vinculat al coneixement del català com a llengua única és escombrada pel govern català, que reforça la presència precoç de l’anglès a l’escola, tot planejant obrir un canal de televisió català en llengua anglesa. Es tractaria així, en una estratègia inadmissible per l’Estat espanyol, de connectar directament Catalunya al món, evitant el sedàs espanyol.
