La posada al dia, el 13 d’octubre, de la responsabilitat presumpta del picard Jacques Rançon en la violació i l’homicidi d’una de les desaparegudes de l’estació de Perpinyà, apaivaga els dolors. La seva identificació per l’ADN trobat sobre una sabata de Mokhtaria Chaïb és fruit de 17 anys de paciència. Aquesta revelació ha justificat una conferència de premsa del fiscal de Perpinyà, Achille Kiriakides, i de mestre Etienne Nicolau, advocat de les famílies de les víctimes. La policia judicial de Perpinyà mai no ha afluixat sobr eel cas i demostrat la seva humilitat, sacrificant la comunicació al preu de l’encert. Però al voltant de l’individu, amb un feixuc passat de delinqüent sexual, afloren unes preguntes sobre les falles del sistema.
Empresonaments escurçats
Jacques Rançon, home violent i depressiu, procedent d’una família pobre et nombrosa, presenta una existència caòtica. Ha desitjat reconstruir-se incògnit a la Catalunya del Nord, a 1000 km del seu poble d’Hailles. Empresonat des de 1992, condemnat el 1994 a vuit anys de presó amb base a la violació de la seva exdota sota l’amenaça d’una arma blanca, va ser alliberat el 1997, per una raó inexplicada. El seu retorn a l’aire lliure va propiciar l’atrocitat perpinyanenca, unes setmanes més tard, abans que tornée a ser pare per dues vegades. Va formar part del centenar de sospitosos interrogats en el cas de les desaparegudes de l’estació, el 1999, però va negar qualsevol implicació. La ciència ha acabat servint la justícia, a través del Fitxer estatal automatitzat d’empremtes genètiques (FNAEG). Al moment del seu llançament, el 1998, aquesta gran biblioteca només contenia alguns centenars de perfils de persones, contra més de 2,5 milions actualment. Jacques Rançon, empresonat una vegada més l’octubre de 2013 arran d’amenaces proferides envers la seva companya perpinyanenca, va recuperar la llibertat al mes de juliol passat, beneficiant-se novament d’una estada carceral escurçada, aquesta vegada de tres mesos.
