La composició sociològica de Catalunya del Nord segons la naturalesa de l’activitat professional de les persones treballadores és indicativa de la productivitat del territori i de la dependència dels seus habitants envers les administracions territorials i estatals. La darrera sèrie d’estadístiques publicades per l’INSEE (Institut Nacional d’Estadística i Estudis Econòmics), basada en les enquestes del 2017, analitza un territori fortament dependent del comerç, els serveis i l’ocupació pública.
Aquest retrat socioeconòmic, un senyal inequívoc d’una societat sinistrada, és el resultat d’un recent augment de llocs de treball improductius. De fet, el bloc d’actius més gran, amb un 45,1%, es troba en el sector del comerç i els serveis. El 37,9% de les persones ocupades són funcionaris, enfront del 34,8% el 2007, una proporció que s’acosta o supera el 50% en determinades zones econòmiques afectades, com ara la vall del Tec. L’agricultura ocupa el 3,2% dels treballadors, enfront del 4,5 el 2005. La indústria, amb un 6,8% el 2007, ha retrocedit de 6,1% i la construcció ha passar de 8,7% al 7,7%.
El doble el nombre de funcionaris en comparació amb França
Una funció pública hipertrofiada i una debilitat crònica de la indústria, és a dir, una relativa incapacitat per exportar productes diferents de l’hortalissa, caracteritzen el territori. Els riscos associats a aquest perfil amb baixa capacitat d’iniciativa són la subordinació a les polítiques públiques, o fins i tot el clientelisme dels càrrecs electes i l’enfortiment del teixit de gent obligada. En comparació, a finals de 2019, tota França tenia 5,66 milions d’empleats públics adscrits a la funció pública de l’Estat, a la funció pública territorial o a la funció pública hospitalària. Aquest nombre correspon a gairebé el 20% dels empleats, segons dades anuals de l’INSEE.
Llegiu també:
El tren d’hortalissa Perpinyà-Rungis tornarà a funcionar a mitjans d’octubre
