El juliol de 2008, les llengües regionals de França han entrat a la Constitució, l’article 75 de la qual estipula la pertinença de les llengües regionals “al patrimoni de França”. Però aquesta evolució, llavors inclosa en la reforma institucional, no serà seguida d’una ratificació de la Carta europea de les llengües regionals o minoritària, que França va signar el 1999. Aquest text redactat el 1992 pel Consell d’Europa, posteriorment ratificat pel Regne Unit, Alemanya, Espanya o els Països Baixos, es queda a l’espera en només 8 països, entre els quals Rússia, Moldàvia i França. Permetria al bretó o al català abandonar un estatut de monuments històrics per entrar en l’àmbit viu. Però no passarà la barrera constitucional, ja que, el 14 de març de 2013, el govern de Jean-Marc Ayrault, rellevant una decisió del Consell d’Estat, ha abandonat un projecte de presentació a les Assemblees d’una tramitació cap a la ratificació. El punt n°56 dels “60 compromisos per a França” del candidat François Hollande a l’elecció presidencial de 2012 incloïa tanmateix “Faré ratificar la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries”.
La noció de “dret imprescriptible” destorba França
La ratificació, que havia de precedir una llei de base contenint mesures de promoció de les llengües de l’estat francès, s’havia d’inscriure en un projecte de llei de reforma constitucional. Però el govern no obtindrà el suport de les veus de dreta i del centre, que permetria reunir la majoria dels tres cinquens del Parlament per adoptar la reforma constitucional, que conté la Carta, entre altres temes. Aquesta descriu com a “imprescriptible” el “dret de practicar una llengua regional o minoritària en la vida privada i pública”. Aquest concepte continua molestant el país dels Drets Humans, ja que el dispositiu lingüístic forma part del Pacte internacional relatiu als drets civils i polítiques de l’ONU. El 15 de novembre de 2012, la ministra de Cultura, Aurélie Filippetti, declarava no obstant que França posaria en obra el “procés de ratificació de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries, conforme al compromís del President de la República” . El 23 d’agost, aquest pretenia incloure la ratificació, per assolir un “marc legal clar i estable”, en el “pròxim acte de la descentralització”.
