La reforma dels ritmes escolars projectada pel ministeri de l’Educació estatal, sota l’impuls del ministre Vincent Peillon, no sedueix la Catalunya del Nord. Políticament, la Unió dels Demòcrates i Independents (UDI) i el diputat per la UMP Daniel Mach manifestaven el seu rebuig ja al passat mes de gener, invocant sobretot un cost suplementari previsible per als municipis. El febrer, el diputat UMP Fernard Siré adoptava una posició d’esquerra republicana afirmant que el projecte en curs atemptaria contra “la igualtat republicana a l’escola”. En un context de posicionaments adversos, de mitjans financers per mobilitzar i d’un calendari d’aplicació atapeït, només vuit centres escolars dels 137 que comptabilitza el territori s’incorporaran al dispositiu a partir del retorn escolar de setembre de 2013. Els alumnes de la Reagrupació Pedagògica Intercommunal del Capcir i de l’Alt-Conflent, corresponent a un total de 16 municipis, així com els de Cornellà del Bercol, al Rosselló, seran els únics qui modifiquen el seu ritme de vida, abant a escola el dimecres al matí.
A Europa, menys vacances i menys estrès
La setmana de quatre dies i mig, que ha de permetre “aprendre millor” i disposar d’hores “més ben repartides” per estar “més atent, més a l’aguait”, segons el ministre, correspondria a una alineació en les pràctiques europees vigents. L’estat espanyol, el Regne Unit i Alemanya, així com Itàlia i Bèlgica, funcionen amb un mode menys intensiu i més repartit, generalment en cinc dies. Hi és més breu el temps de vacances, en el qual l’estat francès supera rècords estivals amb la República Txeca i Eslovènia, amb el resultat d’un estrès disminuït durant l’any i una disponibilitat més alta per als aprenentatges.
