Aquest divendres 10 de juliol de 2020 és dia d’aniversari d’una fita important de la història de França i de Catalunya del Nord. El 10 de juliol de 1940, els parlamentaris francesos van votar “plenes potències constituents” al mariscal Philippe Pétain. Només 80 d’ells s’hi van oposar, entre ells els diputats nord-catalans Louis Noguères i Joseph Rous. Entre els senadors, Georges Pézières, membre de la SFIO (Secció Francesa de la Internacional dels Treballadors) va fer el mateix, mentre que Joseph Parayre, també de la SFIO, electe de la circumcripció de Ceret, era absent per causa de malaltia (es va morir el 10 de setembre). Aqueixos homes que es negaven a seguir el rumb oficial del seu temps van ser considerats traïdors. Rous, tornat a Prada, va ser insultat i tustat. Noguères, conseller general de Thuir, ciutat de la qual va esdevenir batlle, va ser considerat demissionari. Pézières, diputat per Ceret, va desaparèixer el 1941 en circumstàncies inexplicables.
Un context incomparable amb el món contemporani
El vot de plens poders a Pétain, el 10 de juliol de 1940 a Vichy, va rebre una forta majoria de 569 parlamentaris. La llei resultant va donar “tot el poder al govern de la República […] a promulgar […] una nova constitució de l’estat francès [que] haurà de garantir els drets del treball, la família i la pàtria”. Es va establir aleshores un règim pre-feixista, amb l’exaltació dels valors familiars (establiment del Dia de la Mare) i diverses mesures discriminatòries. 400 jueus van ser atrapats el 3 de novembre de 1943 a Perpinyà, on una gran colònia jueva de París s’havia establert per trobar protecció.
