El compte enrere cap a la fundació de la nova regió Llenguadoc-Rosselló / Migdia-Pirineus, l’1 de gener de 2016, genera debats. La reestructuració de les competències regionals a Tolosa de Llenguadoc preocupa Montpeller, malgrat un pacte lligat el desembre de 2014 a Cotlliure pels actuals presidents Damien Alary i Martin Malvy. La indiferència popular i ciutadana predomina al voltant d’aquest tema, però la denominació del futur perímetre interessa. El sondatge produït el setembre per la Dépêche du Midi, en els 13 departaments afectats, ha estat relativament poc participat en altres zones, però ha mobilitzat a bastament les comarques de Perpinyà, que li han ofert la meitat dels enquestats. Se’n desprèn que el nom «Occitània» és el primer desitjat, al 23%, seguit per «Occitània-País Català», al 20%. La pregunta del nom, que no sabria resumir les futures estratègies regionals, continua sent important, ja que la identificació a l’exterior, sobretot a nivell internacional, és ara necessària per a cadascuna de les 150 regions europees.
«Sud de França» no agrada
Els suggeriments «Sud de França» i «Septimània», inclosos en el ventall de noms proposats per la Dépêche du Midi, són minoritaris o molt minoritaris segons els departaments. La primera ha succeït a la segona en l’estratègia desenvolupada per la regió Llenguadoc-Rosselló, sota el primer mandat de Georges Frêche. La temptativa de «Septimània», ayès que engloba Catalunya del Nord en un conjunt desconegut, va mobilitzar 8000 persones pels carrers de Perpinyà, el 8 d’octubre de 2005. Fa tot just 10 anys, un clamor ciutadà s’elevava contra la dilució, però sense proposició alternativa i sense verdadera continuació coordinada. Des de començaments de 2015, el col·lectiu SEM proposa un estatut territorial específicament per a la Catalunya del Nord. Més aviat marcat a l’esquerra i principalment catalanista, aquest grup comparteix part de l’ideari amb la formació sobiranista francesa Debout la France. Aquesta, marcada a dreta, promou un estatut de «Col·lectivitat territorial reforçada» capaç de «sostenir un «projecte de futur en l’interès general». Aquesta Col·lectivitat Territorial Única, dotada de les competències del Departament i de la Regió, és també el projecte, des de 1993, del partit Unitat Catalana, representat a l’ajuntament de Perpinyà.
Catalunya del Nord, la pedra a la sabata
La pregunta del nom és complicada per al ministeri d’Interior, sol en la seva decisió, ja que les comarques de Perpinyà són l’únic territori no occità i no llenguadocià entre els 13 departaments de la gran regió. Malgrat la seva minva sòciocultural que l’ha allunyat de la Catalunya del Sud, aquest País Català veu els seus senyals identitaris desenvolupar-se molt visiblement des dels anys 1990. Sense reivindicacions polítiques, empreses, serveis, administracions públiques i associacions de tot tipus usen la senyara en les seves pautes gràfiques i en els seus titulats. Aquesta evolució és coneguda pels gabinets decisionaris, encarregats de crear o llestar el millor nom global, la millor marca territorial per a Llenguadoc-Rosselló / Migdia-Pirineus. El ministeri haurà de trobar una posició de consens per no despertar la la ira de la peça catalana del trencaclosques, econòmicament i políticament feble, però identitàriament més forta que les altres. En cas de no representar-la, s’exposaria, mentre que la Catalunya del Sud tuteja la independència, a restablir el costum de mirar cap al sud més que cap al nord. 10 anys després, el moviment anti-Septimània continua sent la referència contemporània d’una mobilització dolça però determinada, en un territori que tot sovint només sap existir en l’adversitat.
EV
