El govern de la Generalitat de Catalunya ha rebut un cop d’advertiment del govern espanyol, el 3 de desembre, quan s’ha assabentat d’un projecte de reforma de la Llei espanyola d’educació. Aquest text, que encara es troba en d’esbós, preveu extreure la llengua catalana del tronc comú del qual gaudeix el conjunt dels alumnes, per a situar-la com a tercera o quarta llengua d’estudi. L’Estat espanyol, guiat pel seu ministre d’Educació, Cultura i Esports, José Ignacio Wert, afirma que “les institucions públiques garantiran el dret dels alumnes a rebre els ensenyaments en castellà, llengua vehicular de l’ensenyament”. El text contempla per tant un pas de la llengua catalana cap al rang d’assignatura opcional, en una proporció “raonable” amb el castellà. Sobre aquest principi, els pares podrien escollir una o l’altre d’aquestes dues llengües com a vector de comunicació habitual a les aules, tot i el risc de fractures.
Amenaces de llengua “residual”
En opinió d’Elena Rigau, consellera d”Ensenyament catalana, aquesta voluntat expressada pel govern central constitueix el “pitjor atac contra el català des de 1978”. Segons ella, aquest “canvi important” suposa una obtenció del batxillerat sense el domini del català, llengua amenaçada de convertir-se en “residual”, en resposta a un atemptat contra el model d’immersió lingüística de Catalunya. Aqueix anunci segueix una declaració de Wert, que defensava, al mes d’octubre, l’interès de poder “espanyolitzar“ la mainada sud-catalana. No obstant, l’espai atorgat per l’Estat espanyol a la llengua catalana va ser objecte d’amonestacions europees, el 2008, abans d’un suport parlamentari expressat el 2009 en relació amb la qüestió de la immersió. Però la tornada del Partit Popular al capdavant del govern espanyol ha significat des de 2011 una primer replantejament del sistema educatiu posat en obra el 1983 per la Generalitat de Catalunya.
