La construcció immobiliària podria haver estat l’objectiu d’un atemptat fallat a Portvendres. Dimecres a la nit, un sistema format per 8 bombones de gas connectades a un simple despertador va ser localitzat a les socolades d’una vil·la en construcció al nord de la vila, a 300 metres de Cotlliure. La gendarmeria ha obert una investigació per identificar els autors d’aquesta estratagema amb voluntat destructiva, que va ser descoberta per dos aprenents d’obrers. Aquesta acció violenta, si bé va ser avortada, genera interrogacions, ja que els mètodes que sonviotegen a Còrsega i al País Bars Nord queden fora de la tradició catalana.
Un sector situat al sud de Port-Vendres, com és la urbanització del Pont de l’Amor, apareguda en els anys 1990 a través de la construcció il·legal de cases aïllades, va ser tanmateix objecte de polèmiques, esvaïdes amb el canvi de segle. Prossegueix la multiplicació d”habitatges en aquest sector, que ara forma un verdader veïnat, amb d’altra banda la construcció d’un Hotel de Luxe, que s’inaugurarà el 2013. Però la zona apuntada per l’explosió fallada, a tocar d’una altra urbanització, “Les Portes de Venus”, amb fort impacte de tramuntana, no és objecte de cap crítica coneguda. El desenvolupament immobiliari, amb, entre altres, un lot de 12 vil·les impulsat a l’inici d’aquesta any per la societat Antior, ubicada a Argelers de la marenda, i un edifici per viure-hi, molt imponent, amb parets d’esquist, en construcció des de 2009, hi recobreix una carena propera del llogaret anomenat La Creu Blanca, abans aïllat. La zona, perfectament visible des de Cotlliure, il·lustra l’empenta immobiliària de Portvendres cap a la seua veïna, en sobreplom de la vall de la Tamarió, que va quedar cremada per incendi, probablement criminal, el 9 d’agost.
L’atemptat en preparació s’hauria pogut aconseguir, ja que una intervenció d’urgència dels equips de desactivació de mines vingutes del Llenguadoc va demostrar que el sistema era operatiu. Mentre que dues cases situades a proximitat van ser evacuades a tall de mesura de prudència, persisteixen les interrogacions, entre una intenció personal, o ideològica, d’oposició al formigó.
