A pocs dies de distància, dues personalitats nord-catalanes s’han mobilitzats per a la llengua catalana, adreçant-se a les esferes més altes de l’Estat. En un carta del 13 de juliol, el batlle de Perpinyà, Jean-Marc Pujol, afiliat a la UMP de Nicolas Sarkozy, demana al ministre de l’Educació Nacional, Vincent Peillon, que consideri la situació geoestratègica nord-catalana. L’alcalde s’atreveix a descriure, al marge de la legalitat però d’acord amb un futur possible, un territori del qual “Barcelona és de manera incontestable la capital per raons evidents de proximitat geogràfica”. Pujol defensa el que estima ser l’interès d’una “doble cultura natural” que pot assumir un “paper incontestable de desenvolupament”. Aquesta argumentació serveix de suport per a una sol·licitud, expressada al ministre, d’una “possibilitat d’augmentar el nombre de llocs de treball per a professors a les fileres bilingües de l’ensenyament públic”.
La cantant Teresa Rebull demana favors a François Hollande
En una altra carta, feta pública el 8 d’agost pel diari El Punt, de Girona, la cantant Teresa Rebull, personalitats dels anys 1960 i 1970 reconeguda com a “àvia de la Nova Cançó”, s’adreça directament al President de la República. Amb la legitimitat d’afiliada al Partit Socialista Francès, l’artista veïna de Banyuls de la marenda, avui massa oblidada pel públic general, recomana a François Hollande un “lliure ensenyament’” del català. Tot descrivint el seu empresonament pel règim franquista i la seua mobilització, cantant en català, amb motiu de la victòria de François Mitterrand el 1981, l’artista de 93 anys, que ha tractat amb Albert Camus, Jean-Paul Sartre, Georges Brassens i Lluís Llach, es recolza en el seu estatut de monument cultural perquè l’escolti el cap de l’Estat. De fet, el 23 d’abril de 2012, durant la campanya presidencial, aquest es declarava favorable a la ratificació per França de la Carta europea de les llengües regionals i minoritàries, “sense amenaça per a la llengua francesa”.
Teresa Rebull, que confessa ser seduïda pel projecte presidencial, usa el registre cultural, mentre que Jean-Marc Pujol empra exclusivament el pragmatisme econòmic. No obstant això, perquè sigui audible aquest doble-missatge territorial, hauria de constituir una prioritat. Ara bé, França ha d’administrar els efectes d’una amenaça de recessió al 2n semestre, mentre que el ministre d’Interior, Manuel Valls, ha emès el 3 d’agost a Perpinyà un senyal clarament negatiu en relació amb les llengües de l’estat francès.
