En un moment en què les ciutats europees estan experimentant formes de millorar llurs dispositius de seguretat, per tranquil·litzar els habitants, la ciutat de Reus, amb 106.000 habitants, 100 km al sud de Barcelona, s’il·lustra mitjançant un mètode que planteja preguntes. El 2006 s’hi va impulsar una política de vigilància urbana per part del batlle socialista, Lluís Miquel Pérez, mobilitzant voluntaris per assabentar la policia municipal, la “Guàrdia Urbana”, de conductes irregulars. Malgrat les crítiques, aquest dispositiu de prevenció va ser rellançat la setmana passada per l’alcalde, que encoratja als testimonis, voluntaris, a assenyalar els comportaments “sospitosos” a les autoritats. Pérez va assenyalar divendres que els voluntaris actuen de manera independent, amb una voluntat de prevenció i no de controla. També va criticar el qualificatiu d’“espies” emprat per la seua oposició per designar els seus 80 relleus de barri. Poc després de la seua creació, aquesta xarxa d’observadors cívics de Reus ha proporcionat resultats convincents per a la majoria de la població, posant fi a un gran tràfic de drogues que funcionava en el barri del Carrilet. En quatre anys, 61 persones han estat objectes de controls justificats, en un total de 350 trucades telefòniques rebudes per les “antenes ciutadanes” municipals, segons la terminologia emprada per la Vila de Reus. Els resultats d’aquesta iniciativa pionera, comunicats divendres, destaquen que els actes més criminals, sobretot robatoris i baralles, són observats pels habitants simplement des de llur finestra o balcó. Aquesta política, molt apreciada pels comerciants, no s’ha duplicat en cap altre municipi de la Catalunya del Sud.
