Els 15.000 goroes vermells de Quimper, que ha manifestat aquest dissabte 2 de novembre, inspiren el responsable de les Joventuts Comunistes de la Catalunya del Nord, Farid Mellal. En un comunicat, el regidor de la vila de Cabestany fa una crida per a una “gran mobilització del conjunt del departament”, a través d’un esdeveniment “sang i or”, en un dels “departaments més pobres” de l’estat, on es registra una taxa d’atur de “prop d’un 27% de la població més jove”. L’electe, tot lamentant que “l’esperança del canvi promès pel nostre president” hagi cedit el pas, a la Catalunya del Nord, a la “desil·lusió de milers de persones que treuen la llengua cada final de mes”, considera que “el jove i el vell veuen la seva situació enfosquir-se cada dia amb l’anunci d’una nova taxa”. Aquest punt de vista simbòlic recorda que la multiplicació dels tancaments de fàbriques bretones es produeix diversos decennis després de la del Rosselló, on la classe obrera residual ja no és industrial, sinó empleada comercial o assalariada del sector de la construcció.
Al Rosselló, un declivi industrial resumit per l’any 1984
La Catalunya del Nord, precoç en la destrucció del teixit industrial, hauria de celebrar en silenci, el 2014, el trentè aniversari de la mort de les Patotes Bella, antic líder europeu. El 1984, aquest fet econòmic de pes assenyalava un declivi, completat pel tancament de la fàbrica de conserves Murville de Sant Esteve, de les Aigües del Voló fins de la indústria pornogràfica Défi, que no va saber aferrar-se al DVD. Aquests antigues glòries productives, caigudes a la rodera de la història recent i no reemplaçades en l’actualitat, han anticipat la realitat bretona.
