El setmanari Le Petit Journal Catalan, amb dificultats financeres, de gestió i manàgement des de fa diversos mesos, s’aprofita una estranya oportunitat. El 14 d’agost, aquest mitjà dirigit des de Montauban han publicat un reportatge titulat «de què serveixen els gitanos de Perpinyà ?». El títol escollit supera el racisme, ja que els interessats es convrteixen en objectes. Tres pàgines d’investigació tracten dels hàbits i de la relació amb la resta de la societat propis de la comunitat gitana de Perpinyà. Tot i viure de manera solidària, fent pinya, la diana apuntada és poc mediàtica en la seva organització, contràriament a les comunitats jueva i musulmana. La resposta, fins i tot judicial, és per tant incerta i només sorgeixen indignacions orals. La Lliga dels Drets Humans dóna suport a la causa, però en cas que denunciés el diari, es tractaria d’un exemple de supeditació cap al col·lectiu al·ludit. Aquest dijous 20 d’agost, una denúncia per «discriminació ha estat dipositada per Joseph Saadna, president del Comitè d’Animació de la Plaça del Puig, situada al barri de Sant Jaume.
Guerra interna al Petit Journal
El reportatge d’oficina ha estat redactat per un periodista que s’ha inspirat amb continguts televisius, però al marge de la redacció de Catalunya del Nord. Es tracta de l’únic no vaguista en el marc d’un moviment iniciat al mes de maig per la redacció. El desordre intern és manifest, ja que l’edició catalana és directament pilotada per la casa-matriu, a distància. L’equip històric i els seus 38 corresponsals són privats de paper però actuen al Facebook, destacant la seva «vergonya» de «l’edició pirata» del 14 d’agost, fabricada «al 100 %» des de Montauban. Aquests redactors sense suport exigeixen la retirada de la venda del número polèmic, que aprofita una publicitat oferta per l’Agència France Presse, Europe 1, TF1, Le Point, l’Obs, France Télévisions, L’Indépendant, Midi Libre i la Clau des d’ara.
Gent d’aquí des de fa 600 anys, amb subjecció des de fa 40
Aproximadament 16.000 persones de cultura gitana viuen als barris de Sant Jaume, el Vernet i Nouveau Logis de Perpinyà. La presència de gitanos sedentaris, atestada ja al segle XV, pasta la identitat de la ciutat. Al mes de maig passat, un comparatiu ens permetria comprovar a Sant Jaume uns ingressos mitjans inferiors als del Congo. Aquesta situació nascuda de la subjecció individual procedent dels dispositius d’Estat, segons una especialitat molt francesa, s’ha desenvolupat des dels anys 1970. A nivell municipal i departamental per a Catalunya del Nord, envers aquesta ciutadania, les cobdícies i afalagaments amb vocació electoralista, d’esquerra, de dreta i d’extrema dreta, formen una tradició no gaire amagada. La pràctica de la llengua catalana per part d’aquesta població de la qual determinats membres empren un francès precari, palesa una legitimitat territorial indiscutible i un profund arrelament.
