El primer “matrimoni homosexual”, celebrat a la Catalunya del Nord, el proper 12 de novembre, només tindrà valor simbòlic, segons les disposicions legals vigents a França. Si bé es tracta d’una acció mediàtica estatal dissenyada pel batlle comunista de Cabestany, Jean Vila, que pretén enllaçar dues dos homes que no són veïns dels seu municipi, s’obre al territori un debat, tal i com ho vol el seu iniciador, en relació amb la unió matrimonial de persones del mateix sexe. En un comunicat amb estil contundent, tramès dissabte, el principal lobby homosexual nord-català, “LGBT 66” se “satisfà en un primer moment” va de l’anunci de Vila, formulat a principis d’agost, però vol reblar el clau, descrivint un simple “matrimoni factici”. L’associació, amb seu a Perpinyà, és reticent a la idea folkòrica d’una cerimònia, per força teatral, que exercirà pressió, però, cap a un canvi de legislació. En aquest sentit, els seus representants volen alçar el debat i portar-lo cap a l’àmbit de la ciutadania, ressaltant que convindria “poder dir que tots som iguals davant la llei”. Tot reinvidicant “neutralitat política”, LGBT afirma que “les posicions individuals, més enllà de les divisions polítiques” , solen generar posicions a favor del matrimoni gai.
El debat francès sobre el matrimoni entre persones del mateix sexe divideix l’interior dels partits polítics, ja que una enquesta duta a terma per l’INSEE el 2010 revela que el 34% dels ciutadans francesos de dreta estan a favor, mentre en el bàndol de l’esquerra aquesta proporció assoleix el 71%. Els aparells polítics adoptarien doncs uns posicionaments de façana, amb una línia divisòria oficial que oposa una esquerra favorable a una dreta reticent. D’aquesta manera, al passat mes de juny, els quatre diputats nord-catalans, afiliats a la UMP, es van declarar oposats a la unió esmentada. Per altra banda, una enquesta de l’institut TNS-Sofres, publicada al mes de gener, destaca que el 58% dels francesos estan a favor, mentre que el 35% s’hi oposen.
Davant una òbvia hipocresia, LGBT 66 interpel·la els candidats a les eleccions senatorials a la Catalunya del Nord, és a dir, principalment el sortint centrista Jean-Paul Alduy, del Partit Radical associats amb la UMP, François Calvet, presentat per la UMP, i el sense etiqueta Christian Bourquin, proper al Partit Socialista. Visiblement sense a priori, l’associació vol “conèixer la posició dels electors i els candidats a la cambra alta sobre el matrimoni homoseauxl”. A nivell de tot l’estat francès, aquesta qüestió pot sacsejar els partits polítics tradicionals, ja que les opinions íntimes s’arriben a convertir en posicionaments inversos a l’àmbit públic.
