Un nou enfocament s’ofereix a partir d’aquest dissabte sobre el dolorós episodi de la Retirada, que va suposar l’arribada al territori francès de prop de 500.000 republicans espanyols fets fora pel règim de Franco. Aquest fet històric, que va ocórrer fa tot just 72 anys, el gener i febrer de 1939, és remembrat sota la forma d’una exposició d’art acollida pel Museu Memorial de l’Exili (MUME), instal·lat a La Jonquera, al marge de la fúria comercial. L’artista sud-català Josep Subirats, que va sojornar entre el 1939 i el 1940 en el camp de concentració del barri del Camp de Mart de Perpinyà, i en el de la platja del Barcarès, després d’un pas al camp d’Argelès, va jugar el paper de “fotògraf” del calvari viscut pels seus conciutadans i per ell mateix. Aqueix artista quasidesconegut era cartellista al servei del servei de propaganda del govern de la Catalunya Republicana, la “Generalitat Republicana”, que va funcionar entre el 1931 i el 1939. Al moment del seu internament al Rosselló va tenir ocasió de dibuixar i pintar les escenes ordinària de la vida dels camps, amb un realisme corprenedor.
Amb el pas dels decennis, aqueixos perímetres tancats i barrats per filferros espinosos, el més famós dels quals va ser el del municipi d’Argelers, s’han convertit sòbriament, en uns “camps d’internament”, “camps de trànsit” o de “sojorn”, i més sovint es troben ara amb la forma de “camps”, simplement, segons una discreció culpable, avui qüestionada. L’exposició, visible fins al 27 de febrer, és abundantment promoguda a la Catalunya del Sud, en particular a través dels circuits mediàtics de Girona i Figueres. Tot i afectar tant la Catalunya del Nord com la Història de França, aquesta il·lustració concreta, de vegades amb algun encant, dels anys negres del segle XX, no és visible als seus llocs d’inspiració originals. Al contrari, es mostra en territori espanyol, en un deure de memòria íntimament vinculat, igual com la tragèdia de llavors, amb la lògica de les fronteres.
