La tradició culinària del calçot, ceba tendra consumida a l’hivern, s‘ha instal·lat en el paisatge de Catalunya del Nord. Aquesta pràctica popular vinguda de Valls, a Catalunya del Sud, va arribar al Catalunya del Nord a principis del decenni 1980. Aquix avenç és obra de l’Associació Arrels Perpinyà, que gestiona l’emissora de ràdio i dues escoles que duen el mateix nom, a la capital del Rosselló.
El calçot, banalitzat des del començament de la dècada actual al nord de les Alberes, justifica cada vegada més festes. Aquesta preparació, basada a l’origen en la militància gastronòmica, requereix la seva salsa especial, la “romesco”. Però ara, trobem el calçot i la seva salsa al supermercat. Diverses grans superfícies de les comarques de Rosselló, Conflent i Vallespir l’adopten aquest any 2019, per primera vegada, després d’un simple estudi de mercat que deixa clar posar-los a disposició del major nombre de gent.
El calçot segueix les sardanes, havaneres i castells
Per porositat del Sud de Catalunya amb el Nord, en el sentit d’una estandardització cultural, la calçotada i els calçots segueixen la mateixa ruta que la Sardana, les havaneres i els castells. La seva inclusió en un gran supermercat posa l’accent en la normalització identitària, amb la garantia de l’interès econòmic.
El calçot, proper del pòrrec, és una tradició nascuda envers 1890. Crida amb flama, consumit des de finals de gener fins a finals de març o principis d’abril, es menja necessàriament amb les mans. Una calçotada habitual proporciona una vintena de calçots a cada dispeser. Per això, les quantitats disponibles en els supermercats s’han previst en forma d’autèntiques racions.
