Els bisbes de la Catalunya del sud, tradicionalment discrets en relació amb les evolucions polítiques, es pronuncien a favor d’una emancipació catalana. En un document publicat la setmana passada, 14 sacerdots destaquen “reivindicar els trets nacionals propis de Catalunya”, plantejant un problema a la Conferència Episcopal Espanyola, que regula les ordres eclesiàstiques de tot l’Estat espanyol. Aquest text s’ha presentat amb motiu del XXV aniversari de l’episcotat català, que es va celebrar el 1985 amb el lema “Arrels cristianes de Catalunya”. El document, que duu per títol “Al servei del nostre poble”, i en el qual els sacerdots ressalten un “amor profund per al país”, reconeix “la personalitat i els trets nacionals propis, en el sentit genuí de l’expressió”. Més avall, els bisbes defensen el dret a “promoure tot el que això comporta”, i afirmen que la identitat i la cultura catalanes “no es poden entendre sense la presència de la fe cristiana”.
Els firmants del text, entre altres el cardenal arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, també posen de manifest el context europeu, en el qual el poble català “vol i pot oferir la seva contribució des de l’especificitat, arrelant en la seva història, la seva cultura i la seva llengua mil·lenàries”. Es pot esbrinar sense esforç que es tracta d’un allistament dels clergues en el procés per a l’assoliment de majors drets polítics a Catalunya. Aquest posicionament sorgeix al moment que el partit al poder a la Generalitat de Catalunya, Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), veu progressar en els seus òrgans de direcció les generacions partidàries de la independència. Amb estil cautelar, els bisbes sol·liciten un “camí del diàleg i de l’entesa” i defensen, amb certa dosi de misteri, la “legitimitat moral de totes les opcions polítiques que es basin en el respecte de la dignitat inalienable de les persones i dels pobles i que recerquin amb paciència la pau i la justícia”.
