El divendres 29 maig de 2015 correspondrà al desè aniversari dels aldarulls de Perpinyà, el desencadenament urbà que es va produir a conseqüència de dues agressions. El 22 de maig al barri de Sant Jaume, el jove Mohamed Bey-Bachir era ferit a mort per un grup d’homes gitanos. El rumord’una operació de venjança circulava ja l’endemà, mentre una marxa silenciosa va aplegar 5.000 persones, el 28 de maig. El dia 29, el quadragenari Driss Ghaïb estat abatut pel seu rival amorós Guillaume Naudi, al barri de Sant Mateu. L’addició fortuïta d’aqueixos dos fets greus, als dos barris més desfavorits de la capital del Rosselló, va generar el fal remor de motivacions amb ingredient ètnic. Aquest error d’interpretació, en un diumenge d’eleccions sobre el projecte de Tractat Constitucional europeu, no ha estat identificat a París, del qual les imatges en loop de cotxes amb foc van incrementar el nivell de febre perpinyanenc. El balanç oficial d’aquest episodi de violència històrica dóna compte de 300 comerços saquejats i 50 vehicles incendiats, per una ràbia masculina inèdita a Catalunya del Nord. Ja el 30 de maig, el president Nicolas Sarkozy venia a Perpinyà i declarava « no toleraré pas els comportaments dels brètols».
France 2, le 30 mai 2005
Ajuntament, Estat: 10 anys d’acció administrativa
Després de l’embajaniment dels responsables polítics de Catalunya del Nord i de les autoritats prefectorals, els aixecaments de Perpinyà han desaparegut ràpidament de les anàlisis. Ja el 2007, la construcció de la memòria recent per l’acció mediàtica esborrava els fets del Rosselló. Els aldarulls de la «banlieue» francesa, que es van inciar el 27 d’octubre de 2005 a Clichy-sous-Bois, han pres àmpliament el pas sobre el fenomen del Rosselló, amb causes específiques. Però a tall de rèplica administrativa, el batlle Jean-Paul Alduy inaugurava un ajuntament de barri el desembre de 2005, a Sant Jaume, i després el 2007 una Casa d’accés al dret, amb ajuda administrativa als habitants. L’acció de l’Estat s’ha manifestat amb la concessió d’una Zona de Seguretat Prioritària (ZSP) el 2012, però arran de la insistència del batlle UMP, Jean-Marc Pujol, cap al ministre d’Interior socialista, Manuel Valls. El tabú ha semblat persistir en l’evocació dels fets del 29 de maig de 2005, però la Institució ha actuat, paral·lelament als esfondraments d’immobles assenyalant l’existència de dos mons, de vegades dos continents a Perpinyà i tantes sociologies disparates. El desembre del 2014 va ser motiu per anunciar una ajuda de 20 milions d’euros al mateix barri en el marc del Nou programa estatal de renovació urbana (NPNRU), sobretot com a conseqüència del lobbying del diputat PS Jacques Cresta. Però una vegada més, a través de la distància, Sant Jaume era titllat com mai, el desembre de 2015. El Journal du Dimanche evocava sense embuts un «Gueto», després els nostres propis càlculs palesaven a Sant Jaume uns ingressos medians inferiors als del Congo. L’acció positiva persisteix, com ho destaca el retorn de la Universitat de Perpinyà a les portes de Sant Jaume, o sigui 500 estudiants el 2017. Deu anys llargs després dels aldarulls, l’autoritat agafa els mals a l’arrel, amb l’esperança d’allunyar els dimonis dels col·lectius de població.
