La propera edició del festival Visa pour l’Image de Perpinyà, del 31 d’agost al 15 de setembre, presenta la seva preselecció de 25 exposicions. Els seus autors, en competició, estan cridats a rebre la Visa d’Or, el premi suprem de la trobada internacional. Aquest premi té dos components, el “Visa d’Or Regió Occitània / Pirineus-Mediterrània categoria revistes” i el “VIsa d’Or Paris Match News”, que es concediran els dies 6 i 7 de setembre. Una dotació de 8000 euros es concedirà a cadascun dels guanyadors.
La causa dels animals entra amb força al festival
Enguany, les exposicions nominades són “La cara amagada del turms e de la fauna” de la nord-americana Kirsten Luce. Aqueix reportatge fet a Tailàndia dóna a veure un macac sotmès als requeriments d’espectacles per als homes. A “Final feliç per a l’elefant Gluay Hom”, el mateix autor esmenta el zoològic tailandès de Samutprakarn, on un elefant asiàtic, amb les cames trencades i ferides al cap, diverteix al públic. La mateixa Kirsten Luce també exposa “Un ós polar i la seva entrenadora Yulia Denisenko”: a Rússia, un circ amb óssos blancs sembla ser l’únic al món amb els óssos polars, que porten morrió. A l’exposició “Cap a l’escorxador”, produïda al Níger pel francès Pascal Maître, veurem compradors que condueixen dromedaris, ovelles i cabres a l’escorxador, abans de la venda de carn en carnisseries.
L’atmosfera de les presons italianes a Roma i Nàpols
Pascal Maitre també és un candidat amb “Sahel en perill, una bomba de retardament”, que posa de manifest el perill per a centenars de vehicles que transporten joves nigerians i Aficans de l’Ouest a través del desert del Ténéré fins a Líbia. A “A la duana”, aquest mateix fotògraf signa imatges, de nou al Níger, que revelen la importància de la transferència de mercaderies de tot tipus.
L’entorn penitenciari serà present a través de l’italià Valerio Bispuri, a la presó de Roma, en l’exposició “Presos”, i després a Nàpols, amb “Vetustat”, on es mostra una superpoblació explosiva. L’evidència d’aquest fenomen a la presó de Perpinyà és naturalment descartada pel festival, sempre prudent. Finalment, amb “A l’aire lliure”, Valerio Bispuri evoca la mixitat entre homes i diones a la presó de Perugia.
Migrants a Mèxic i islamistes en perdició
Visa pour l’Image 2019 també ensenya la contaminació, amb “La lenta agonia del llac Victòria”, un reportatge realitzat a Uganda pel francès Frédéric Noy. El mateix reporter relata en l’exposició “A l’aguait” la pesca petita a Tanzània i la importància del jacint d’aigua a Kenya, en una sèrie fotogràfica del mateix nom. El mexicà Guillermo Arias fa arribar tres exposicions a Perpinyà, totes per il·lustranr la immigració al seu país: “La caravana”, “Breu respir” i “Ullada ràpida”. En aquesta gira mundial, el fotògraf irlandès Ivor Prickett suggereix “El final del califat”, una evocació de la deriva de l’Organització Estat Islàmic, o Daesh, el 2017 a Iraq. Es veuran escenes de combat a “Llançador de coets” mentre el post-conficte es veurà a “Recuperant la vida”, del mateix viatger.
La guerra i els seus corolaris, un clàssic del festival
El fòrum perpinyanenc de la imatge insisteix en els conflictes armats exposant el serbi Goran Tomasevic, amb “Una altra guerra civil a Líbia”, “Situació perillosa” i “Enfrontaments”, que ensenyen el Govern de la Unitat Nacional (GNA). El seu col·lega Lorenzo Tugnoli competeix amb “Crisi al Iemen”, “Ofensiva continuada” i “Perill de mort”, on la guerra provoca ansietat, fam i desplaçaments de gent.
Les instantànies d’enguany al Visa pour l’Image s’han produït per a National Geographic, The Washington Post, The New York Times i les agències France Presse i Reuters. La majoria seran visibles al Convent dels Mínims, a l’església dels dominicans, al taller d’urbanisme, al claustre-cementiri de Sant Joan, dit Campo Santo, entre les 10:00 i les 20:00. Les projeccions del vespre es retransmetran al Teatre de l’Arxipèlag. El principi de Visa pour l’Image continua sent gratuït
