L’actual segon confinament vinculat a la crisi sanitària lligada al Covid-19 és motiu er atudar l’enllumenat públic a diversos municipis, com Cotlliure, Elna, Els banys d’Arles, Arles, Vinçà, Òpol i Perellós, Millars i Sant Genís de fontanes. Els ajuntaments volen ser virtuosos prement l’interruptor principal cada vespre a les 22 hores, abans de tornar a encendre el llum a les cinc de la matinada. Aquesta disposició ja existeix a Forques, on també s’atuda els fanals durant la nit, des de fa diversos anys.
Aquestes iniciatives tenen un caràcter mediambiental perquè indueixen un estalvi energètic i financer, ja que la reducció de l’enllumenat públic abaixa la factura d’entre 25 i 75%, segons l’Associació estatal per a la Protecció del Cel i de l’entorn nocturn (Anpcen). A França, els fanals representen una quarta part del consum energètic global i constitueixen la segona partida de despeses més important per a les comunitats. Pel que fa a l’equilibri natural, la foscor té un avantatge per a un volum de 30 a 65% dels vertebrats, que viuen de nit i necessiten l’absència de llum per alimentar-se i reproduir-se.
Han tornat les esteles
Aquestes mesures també ofereixen l’oportunitat de redescobrir el cel, massa sovint entelat per l’abundància artificial de lúmens durant la nit. La desaparició de la contaminació lumínica també és un motiu educatiu de primer ordre i gratuït. A nivell mundial, el 83% de la població mai no gaudeix de nit negra i no pot oas observar realment les esteles. No obstant, l’extinció dels enllumenats genera 63% de descontents, segons una enquesta feta a l’octubre del 2019 pel diari La République des Pyrénées, que analitza la situació específica del municipi bearnès de Billère. El principal argument és la por de la inseguretat.
