El principi d’un viatge amb tren amb un preu fix d’un sol euro, impulsat el 2 de juliol entre les ciutats llenguadocianes de Nimes i el Grau del rei, arribarà al mes de desembre a la Catalunya de Nord. La regió Llenguadoc-Rosselló
llançarà aquesta fórmula a la línia de la SNCF entre Perpinyà i Vilafranca de Conflent, de 47 km de llargària. En el cas que aquesta acció resulti convincent, l’executiu dirigit per Christian Bourquin preveu millorar la cadència dels combois, per tal de proposar un servei adaptat a les necessitats del territori. D’aquesta manera, un tren podria a l’abast dels viatgers cada hora o cada mitja hora en cadascuna de les estacions del recorregut, és a dir Perpinyà, Illa del Riberal, Prada i Vilafranca. La regió Llenguadoc-Rosselló, que es recolza en l’excel·lent freqüentació, de 1.800 passatgers diaris, de la línia pionera inaugurada aqueix estiu, preveu crear una moviment nou, afavorint les noves mobilitats.
Aquesta solució ideal convidaria els automobilistes a preferir el rail al cotxe, en el marc general de la sostenibilitat. La substitució i de modernització de determinats trens Corail també forma part d’aquesta política, calcada en la del “Bus d’1 euro“, que funciona des de novembre de 2008 arran d’una iniciativa del Consell General nord-català, aleshores dirigit per Bourquin. Aquest sistema eixorit i eficaç, que té per la virtut de familiaritzar massivament els administrats amb les imatges corporatives de les institucions concernides, és també una confessió de feblesa econòmica. La necessitat d’universalitzar el preu dels transports, amb un import irrisori quan es tracta de llargues distàncies, respon així a una taxa alta dels Ingressos de Solidaritat Activa (RSA), acompanyada per milers de llocs de treball precaris i d’un volum d’inactivitat del 13,3% a la Catalunya del Nord.
