La classificació de Perpinyà al primer lloc estatal a nivell de la sobrietat pressupostària, comunicada al començament del mes de març, no satisfà el sindicat Sud. En una carta oberta del 20 de març, la central classificada a l’esquerra de l’esquerra esmenta 155 supressions de llocs de treball de funcionaris municipals de 2008 a 2012, una baixada de la massa salarial d’un 4,2% entre 2007 i 2011 i un 26% de reducció de les hores extres des de 2009. Segons Sud, la virtut financera de l’Ajuntament de Perpinyà no justifica cap trofeu, ja que és fruite de meres “retallades”. El sindicat, tot lamentant queel 2013 sigui considerat com un “any blanc”, ja que el règim d’indemnitzacions “no augmentarà”, identifica “cada vegada més treballadors pobres” entre el personal. Associa aquesta emergència a l’accessió a les responsabilitats del batlle, Jean-Marc Pujol, l’octubre de 2009.
Què és un “treballador pobre”?
L’acusació portada pel sindicat Sud topa amb la definició del perfil de “treballador pobre”, que difereix a França i a la Unió Europea. França tindria fins a 3,3 milió d’aquests perfils, però els llocs de treball denominats “precaris” no són generalment classificats en aquest registre a Europa, on un sol individu tendeix a exercir més sovint diverses activitats Aquesta terminologia amb alt significat suposa una altra ambigüitat, segons si es consideren els ingressos generals de les llars o un sol salari individual. A nivell estatal un 70 % dels treballadors pobres són dones, segons un informe publicat al mes de febrer del Consell econòmic social i mediambiental.
