El gran míting de Carles Puigdemont, aquest dissabte 29 de febrer davant del recinte firal de Perpinyà, té els seus números vertiginosos. Fins a 100.000 participants, 10.000 turismes, 550 autocars, 450 autocaravanes, hotels saturats, sanejament, menjar, hidratació i control de la gentada són uns dels elements del sistema. El 130è president del govern de la Generalitat de Catalunya i fundador de l’Agence Catalana de Notícies (ACN), un obvi embrió d’Estat, és un expert en comunicació contemporània. Pretén generar ressò internacional, però aqueix “acte de Perpinyà”, com l’anomena la premsa sud-catalana, té un caràcter diferent de la imatge festiva que desprèn a Catalunya del Nord.
El xoc dels contextos electorals
El 29 de febrer és ja una informació major al conjunt de l’Estat espanyol. Hauria de ser la primera etapa d’una revifalla sobiranista per a aqueix any 2020. Més enllà de la seva logística sense precedents per al Rosselló, aquesta gran trobada il·lustra un telescopatge de calendaris, perquè la Catalunya del Sud no es troba en campanya municipal, contràriament a Perpinyà, però tindrà les seves eleccions generals enguany. Un sondeig publicat a principis de febrer pel diari La Razón situa al 19,5% la formació de C. Puigdemont, Junts per Catalunya / Parti Demòcrata, que comparteix principalment el pastís independentista amb Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), que assoliria el 21% dels vots. Puigdemont, representant del centre-dreta que vol un “país Catalunya” i no una “regió Catalunya”, no ha llestat Perpinyà a l’atzar, perquè hi va treballar com a periodista al diari El Punt, a 1987.
En un llibre que es publicarà el 2 d’abril, titulat “M’explico, de la investidura a l’exili”, Puigdemont retrata la història recent de l’independentisme català i la seva opció d’abandonar el territori per evitar la presó. Aquest llibre aborda el futur estratègic de la sobirania, amb tota la seva duresa política, segons un plantejament que resulta fortament desfasat comparat amb la imatge que es transmet a Perpinyà, en un rerefons d’heroisme, romanticisme i identitat a les acaballes.
