El debat obert a la Catalunya del sud sobre la prohibició de la corrida acaba d’arribar a tot Espanya, fins al seu cim. A l’origen, una Iniciativa Legislativa Popular, en curs d’estudi, var ser objecte de debats en comissió, entre els “pro” i els “contra” la tauromàquia, dimecres i dijous al Parlament de Catalunya, a Barcelona, generant posicionaments contundents, sense debat previ, en tres “comunitats autònomes” de la península ibèrica. Divendres, la regió de Madrid, la de Múrcia i el País Valencià van pronunciar separadament unes declaracions d’intenció que pretenen reconèixer les curses de braus com un “Bé d’interès cultural”. De manera imprevisible, s’ha obert per tant un fòrum espanyol, cortès i argumentat, sobre aquest tema polèmic, a través de les assemblees. L’últim posicionament, però, és el del rei d’Espanya, Juan Carlos, podria oposar més radicalment els blocs enemics, en unes posicions poc conciliables. El monarca acaba d’acceptar, segons una informació revelada aquest dissabte, de presidir les celebracions del centenari del club taurí de Bilbao, que comencen aquest dilluns. Aquest compromís reial i castellà contempla tots els aspectes d’una provocació per als abolicionistes sud-catalans, la motivació dels quals rau més en l’eradicació a Catalunya d’un símbol de la uniformitat espanyola que en la defensa de la causa animal.
