La reforma del codi civil català, votada el novembre pel Parlament, hauria de concretar pràctiques inèdites en matèria de parentalitat. La reforma del divorci, que afavorirà les separacions amigables i l’agilitat sobre la residència dels mainatges implicarà l’obligació d’un «pla de parentalitat» que contemplarà la proposta de cadascun dels esposos sobre la guarda dels nens i la seua implicació educativa. En matèria d’adopció, la llei, inspirant-se en els dispositius dels països nòrdics, obligarà els pares que adopten a revelar l’adopció a llur mainatge quan tingui maduresa, abans, però, de l’edat límit de 12 anys, mentre s’afavorirà l’adopció pel fet que el jutge podrà privar de parentalitat els pares que negligeixin el fill plaçat sota custòdia administrativa durant una període d’un any, com ara deixant de visitar-lo sense motiu vàlid. Aquesta voluntat de modernitzar el dret català per adaptar la llei als nous models socials i familiars, reconeixent les diferents formes d’unió, inclou l’ús de la paraula de «genitors» en lloc i de « pares ». Aqueixa ultramodernitat reglamentària desperta ja les protestes de molts juristes sud-catalans que denuncien una administració present fins « al saló de casa ».
