La francmaçoneria, tradicionalment discreta, es descobrirà públicament el 27 de maig a Perpinyà amb la presència de José Gulino, Gran mestre del Gran Orient de França, el seu adjunt Jean Tuffou i Jean-Victor Hérété, delegat regional d’aquesta franja de la maçònica al Llenguadoc-Rosselló. Es dedicarà una diada sencera al tema “La Retirada, per a un deure de memòria,” en record de l’exili dels republicans espanyols a les vigílies de la Segona Guerra mundial, el 1939. El programa culminarà amb una conferència titulada “Un poble sense memòria és un poble sense futur’, organitzada a la sala Canigó del Consell general de la Catalunya del Nord, al barri de la Porta d’Espanya. En una extensa nota de premsa, el Gran Orient de França evoca les “víctimes republicanes del franquisme” i el resistent Jean Olibo, antic alcalde de Sant Cebrià. Els convidats visitaran diversos llocs dedicats, a La Vajol, municipi sud-català veí de Morellàs, a la Catalunya del Nord, on es va reunir el govern republicà espanyol abans del seu exili. Un pas pel Museu de l’Exili de La Jonquera, per la tomba del poeta espanyol Antonio Machado, a Cotlliure i la zona del camp de concentració d’Argelers jalonaran aquesta jornada.
No s’esmenten mai els maçons a la Catalunya del Nord
El Gran Orient de França, recentment instigador de l’ensenyament de la moral laica a l’escola, es descriu com un “ordre iniciàtic” i una “potència simbòlica sobirana”, amb vocació “filosòfica, filantròpica i progressiva”. Si sovintegen els esments de la pertinença a aquest ordre de personalitats estatals, com el ministre de defensa, Jean-Yves Le Drian, o el d’Ultramar, Victorin Lurel, aquestes evocacions són inexistents en relació a personalitats polítiques nord-catalanes, si no de vegades després de la seva defunció.
