La política de planejament de la despesa pública engegada per la Generalitat de Catalunya, designat per les urnes el novembre de 2010, apunta l’RMI. Aquesta “Renda Mínima d’Inserció”, calcats de França al començament dels anys 1990, ajuden 34.000 famílies sud-catalanes, per una població total de 7,5 milions d’habitants. La importància social d’aquesta prestació no permet tanmateix cap comparació amb el volum de 48.000 persones afectades a la Catalunya del concernides afectades a la Catalunya del Nord, per una població global de menys d’un milió d’habitants. Una estratègia d’estalvis llançada aquest mes pel govern de centre-dreta portat pel president Artur Mas, al capdavant del govern català, ha estat guiada per la voluntat de sanejar els fitxers. Les autoritats han pretès desemmascarar eventuals defraudadors, que no viurien a la Catalunya del Sud i s’aprofitarien un cop de mà públic, sense voluntat d’inserció social.
A primers d’aquest mes d’agost, els beneficiaris de l’import previst, correspondent a 420 euros mensuals, van rebre llur RMI sota la forma d’un xec, enviat a llur adreça física, en substitució d’una transferència bancària habitual. Aquest mètode, que ha tingut com a efecte afirmar les situacions de precarietat real, no serà reconduït. Concretament, enfront de les protestes provocades per aquesta estratègia, il·lustrada per una manifestació de 500 persones, aquest dijous a Barcelona, el govern català ha rectificat. El retorn de les transferències serà efectiu ja el mes vinent, segons un anunci formulat a finals de tarda pel conseller de Benestar social, Josep Lluís Cleries. Aquest ha demanat públicament excuses per a les “molèsties” generades, tot assenyalant que el control, “imprescindible”, ha portat fruits. En efecte, aquest dijous 18 agost, un 20% dels beneficiaris no havien retirat llur xec, el que arriba a demostrar, segons Cleries, que “alguna cosa no acaba de funcionar”.
