El diputat nord-català Fernand Siré, afiliat a la UMP, i successor de la dipuitada Arlette Franco, morta el març de 2010, acaba de posar els peus a la galleda de l’educació francesa. L’electe es va expressar el 16 de març en un debat de la Comissió d’afers Socials de l’Assemblea estatal, sota la presidència de l’ex ministre de la Justícia, Pierre Méhaignerie. Tractant de l’ocupació juvenil i de la preparació universitària del jovent cap al món laboral, Siré va ressaltar “en termes de racionalització del pressupost, només podem observar el fracàs de l’educació nacional”, abans d’apretar més “es perpetuen classes únicament en l’interès dels professors que volen protegir llurs llocs de treball.” Aquesta declaració, relativament neutral a la Unió Europea, especialment en temps de crisi, és una provocació a França, on la universitat sovint s’evita l’adequació amb les necessitats del món empresarial, que evolucionen naturalment.
Fernand Siré, també batlle de Sant Llorenç de la Salanca, porta una carrera política discreta, menys publicitada que la dels altres cinc parlamentaris de la Catalunya del nord. No obstant això, al cap d’un any d’exercici parisenc, pot aconseguir fer parlar d’ell a través d’aquesta intervenció, en què va destacar també “valdria millor racionalitzar la despesa mitjançant l’eliminació de totes les vies que condueixen al no-res, com la psicologia, la sociologia o la geologia a la Universitat.” Favorable a una “reintroducció de les empreses en la formació en lloc de demanar a les empreses que facin esforços amb llurs pressupostos propis per capacitar els joves”, l’antic elegit del centre, fins compatibles a voltes amb l’esquerra, mostra que liberalitza el discurs. Sembla menys probable que s’hagi adaptat a les normes ideològiques europees, mentre que la desocupació juvenil no ha passat en cap moment per sota del 15% des de la dècada dels 1980 a a França. A més a més, el 2010, la Catalunya del nord va liderar aquest tendència negativa.
